Jornades de gestió cultural a Santa Maria – Part I
March 25th, 2011Cultura en xarxa és una iniciativa del Servei de Cultura del Consell de Mallorca. Fa uns anys que realitzen unes jornades on es reuneix, parlan de la Xarxa, de les seves feines, de diferents iniciatives i porten gent de fora per parlar d’aspectes concrets.
En aquest ocasió els convidats foren Tina Codina de Tres Serveis Culturals i Joan Carreras (Janquim) qui ens parlaren de Gestió cultural i Web social. Potser no era aquest el títol de les comunicacions ho desconec, però així ho resumiria jo, que hi assistia per primera vegada.
Tina codina ens aportà una vissió més propera a la gestió cultural a l’Illa. Com a responsable del Centre de Recursos de Creació Contemporània de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma i empresària, està familiaritzada amb la gestió cultural a l’illa, coneix el públic potencial, coneix les administracions públiques i el funcionament empresarial.
Ella parlà dels avantatges i inconvenients de la web social o 2.0 per a la feina del gestor cultural. En la comunicació no hi podien faltar eines com facebook, Twitter, Linkedin, Skype, el correu electrònic,… i del que havia suposat l’aparició d’aquestes a la gestió cultural.
Parlà de la seva experiència al facebook, de bones i males pràctiques, de còm utilitzava Skype per parlar amb gent de fora de l’illa, de l’augment exponencial de les seves publicacions, del comportament humà en mitjans digitals i un llarg etcètera.
El que més em va agradar és que utilitzàs una eina de presentacions on line anomenada Prezi. Em va agradar perquè en primer lloc crec que s’ha de predicar amb l’exemple i en segon lloc perquè així vaig poder conèixer una nova eina a les ja conegudes (Scribd, Issuu, Slideshare i Box.net). A més a més Tina va parlar d’alguns projectes digitals, com el d’Infomallorca.net.
No obstant això, al a seva presentació hi va haver alguns aspectes en els quals tenim una opinió diferent. En primer lloc parlà dels perills de les xarxes socials i posà un exemple. Digué que no ens hem de fiar de tot el que veim, que fins i tot Obama té un servei de Twitter que evidentment no porta ell. Té un equip de comunicació que és qui s’encarrega.
El meu punt de vista és que a mitjans telemàtics els perills són exactament els mateixos que a la vida real. No són les eines el perillós sinó la gent que les utilitza. Així, de la mateixa manera que pressuposam que Obama no gestiona directament el seu compte de Twitter tampoc suposarem que la carta del president d’Endesa o del Govern Balear que ens arriba de felicitació de nadal tampoc l’has escrita ells personalment.
Tampoc en un altre aspecte, aquest més complicat. Ella manifestà que és necessari enviar la informació en paper i mitjançant el correu i les xarxes socials. No podem eliminar el paper ja que molta gent el consulta, perdríem molts asssitents, i més a un poble petit. Maria Antònia Ferrer, bibliotecària de Santa Maria afirmà que ells havien eliminat els enviaments en paper i varen haver de tornar a implementar-los ja que algunes persones havien deixat de venir. Igualment una companya d’Inca afirmava que molta gent no vol mirar el correu a casa.
Molts diuen que els joves miren els correu però els més majors no i com els joves no van a les activitats culturals no té sentit enviar-ho només per correu. A mi, mig profà en la matèria em varen sorgir dos dubtes: Què és cultura? i realment la culpa és dels joves o nostre per no poder oferir el que ells demanden?
Potser ens estam equivocant en la planificació d’activitats, no tenim en compte el que els joves demanen ja que la nostra concepció de cultura és més restringida que la seva. O potser la joventut d’avui en dia només pensa en beure i sortir de marxa, còm afirmaven alguns.
José Maria Ferrà, Director Insular de Residus, i regidor de cultura de l’Ajuntament d’Esporles, afirmà que ell rebia un centenar de missatges al dia i que era impossible llegir-los tots amb deteniment. en canvi amb la informació que arriba en paper això no és així, rep una atenció especial.
Doncs bé, jo em segeuxi demanant, fins quan les administracions han de contribuir en els excessos mediambientals del passat? Fins quan hauran de gastar doblers i temps quan hi ha eines molt més eficaces i respectuoses amb el medi ambient? Fins quan s’haurà d’anar perseguint a la gent perquè no miren el correu electrònic? No seria millor dotar d’eines i programar formació perquè tothom pogués accedir a Internet i així minvar aquesta fractura digital?
És obvi que si acostumam a la gent a rebre les coses en paper ens les seguirà exigint. S’ha produít un canvi de paradigma, el món ha canviat i els recursos s’acaben. Fins quan seguirem tenint conductes del passat?
Té sentit que la informació tengui més o manco valor segons el mitjá? Perquè li atorgam més valor a una cosa que arriba en paper que a una que arriba al correu electrònic? Segons el meu punt de vista, quan una cosa així succeeix hi ha un problema de comunicació en els dos sentits. L’emissor no sap captar l’atenció del receptor (ja sigui per un mal assumpte del correu, per un abús d’enviaments d’informació,…) i el receptor no sap extreure allò que li interessa d’entre la informació inútil.
Sincerament, no crec que poguem parlar de període d’impàs, com deia Tina Codina. El canvi de paradigma ja s’ha produït, no val seguir matenint comportaments del passat.
ACTUALITZACIÓ: El títol de les jornades era. III jornades de Cultura en Xarxa. Cultura i comunicació. Societat 2.0
