Jornades de gestió cultural a Santa Maria. Part II

March 28th, 2011

La ponència de Janquim fou la segona del matí. Primer de tot dir que darrera el nick -l’equivalent al mal nom mallorquí de tota sa vida- hi ha la persona, Joan J. Carreras, autor del blog Janquim, periodista de 3cat24.cat i escriptor.

La sessió es dividí en dues parts ben diferenciades però ambdues interessants, la primera fou l’exposició de Janquim i la segona les preguntes i el debat iniciat.

La comunicació fou principalment un recull d’eines, blocs, lectures, iniciatives,… d’allo més diversos que ens poden interessar com a gestors culturals. Janquim parlà de Flickr, de Youtube, de IMDB, de Google Reader, de Delicious, d’Amazon, d’ebooks, de música, de l’Spotify, d’autoedició (Bubok, Soopbook, Lulu,…) de Leqtor, de l’Ipad i l’Iphone, de la Wikipèdia, de Gowalla, de Foursquare, de Google maps, de mapr, d’Slideshare, de Second Live, de Facebook, de TwitterLinkedin, de codis Qr… però sobretot de còm tots aquests recursos poden millorar el nostre servei, estalviar-nos feina i/o augmentar-ne la difusió (com els Tweetfan, Serial Chicken, Teatron, Llegim i pulem, la realitat augmentada de València, etc.).

Quant a la literatura esmentà blocs com El llibreter, amb un nombre de lectors molt elevat, el Quellegeixes, L’illa de llibres, Libros y bitios, Lecturalia,… i de còm influeixen molts d’aquests en la lectura, motiu pel qual alguns autors o editorials envien als responsables d’aquests recursos exemplars perquè els comentin ja que així aconsegueixen augmentar-ne les vendes.

Pel que fa a biblioteques esmentà alguns recursos entre els quals destacaria la “nostra” Gamoia.

Però a banda de recursos em quedaria amb l’esperit emprenedor, amb la ganes de conèixer i formar-se, amb la vitalitat del comunicador, amb la importància de la innovació i la creativitat i amb el fet que el mitjà no determina la qualitat del nostre servei, només el facilita o dificulta.

Al torn de preguntes es generà una mica de controvèrsia en alguns aspectes diferents. En primer lloc alguns gestors culturals es queixaren de què els joves no consumeixen cultura, de què els joves d’ara no són com els d’abans i costa molt que mobilitzar-los. La resposta de janquim fou que la cultura no mobilitza grans masses, és un públic minoritari i no hem d’oblidar aquest fet.

A més a més, els joves no són massa diferents del que erem nosaltres. Són joves que volen divertir-se, sortir, ballar, beure, relacionar-se,… igual que sempre. Els joves tenen interessos, no es limiten només a fer botellot.

A més a més, Internet fou acusat d’haver significat un retrocés per a la industria musical en general i els músics en particular i de provocar que la mobilització de la gent jove fós més complicada. La resposta del comunicador fou que el que s’està produïnt a la música és un canvi de model de negoci, que en realitat la crisi ha estat la que ha fet que la gent deixàs de comprar música i no les descàrregues per Internet i que avui en dia amb serveis com Spotify es pot consumir molta música a un preu més que raonable.

A més a més, si els joves no assisteixen a les activitats que planifiquem ens hauríem de plantejar si realment és necessari que vinguin. Jo afegiria si els estam oferint la cultura que ells volen (amb manga, videojocs, pel·lícules, esports i arts marcias,…). Hi ha moltes maneres d’introduir-se en la música, la literatura, el cinema, etc.

finalment s’inicià un debat al voltant de la compatibilitat de les xarxes socials i la feina. Un dels assistents exposà que estava demostrat que els treballadors es connecten amb usos personals al facebook en temps de feina. La reposta en aquest cas fou en forma de pregunta, i què? Si el projecte de feina és interessant, innovador, potencia la participació en grup, incentiva a tots, llavors què més dóna si la persona és connecta a Facebook, a Twitter, compra un bitllet d’avió o llegeix el diari?

Si la gent fuma en temps de feina, berena, parla amb els companys o simplement mira l’horitzó, quin problema hi ha? Li prohibirem fer tot això? No serà això contraproduent per a l’empresa donat que estam putejant el treballador?

El que és un jeta és un “jeta”, deia Janquim, i no treballarà hi hagi xarxes socials o no n’hi hagi. La institució no es pot permetre estar desconectada del món, ni que això sigui una mesura positiva per al seu correcte funcionament. Tampoc s’ha de criminalitzar l’eina perquè se’n faci un mal ús.

I jo afegiria, s’ha de valorar la feina, no les hores que estam asseguts davant un ordinador. Ja fa temps que vaig parlar sobre el fet de censurar recursos a la feina.

Però perquè quedi constància de que no tot a la vida és text, blanc i negre, aquí teniu el document gràfic (Clickau a sobre per veure la resta de fotografies):

III jornades de Cultura en Xarxa

 

PS: El resum s’ha realitzat en base al que record. Pregaria disculpassin si hi ha alguna errada…

Jornades de gestió cultural a Santa Maria – Part I

March 25th, 2011

Cultura en xarxa és una iniciativa del Servei de Cultura del Consell de Mallorca. Fa uns anys que realitzen unes jornades on es reuneix, parlan de la Xarxa, de les seves feines, de diferents iniciatives i porten gent de fora per parlar d’aspectes concrets.

En aquest ocasió els convidats foren Tina Codina de Tres Serveis Culturals i Joan Carreras (Janquim) qui ens parlaren de Gestió cultural i Web social. Potser no era aquest el títol de les comunicacions ho desconec, però així ho resumiria jo, que hi assistia per primera vegada.

Tina codina ens aportà una vissió més propera a la gestió cultural a l’Illa. Com a responsable del Centre de Recursos de Creació Contemporània de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma i empresària, està familiaritzada amb la gestió cultural a l’illa, coneix el públic potencial, coneix les administracions públiques i el funcionament empresarial.

Ella parlà dels avantatges i inconvenients de la web social o 2.0 per a la feina del gestor cultural. En la comunicació no hi podien faltar eines com facebook, Twitter, Linkedin, Skype, el correu electrònic,… i del que havia suposat l’aparició d’aquestes a la gestió cultural.

Parlà de la seva experiència al facebook, de bones i males pràctiques, de còm utilitzava Skype per parlar amb gent de fora de l’illa, de l’augment exponencial de les seves publicacions, del comportament humà en mitjans digitals i un llarg etcètera.

El que més em va agradar és que utilitzàs una eina de presentacions on line anomenada Prezi.  Em va agradar perquè en primer lloc crec que s’ha de predicar amb l’exemple i en segon lloc perquè així vaig poder conèixer una nova eina a les ja conegudes (Scribd, Issuu, SlideshareBox.net). A més a més Tina va parlar d’alguns projectes digitals, com el d’Infomallorca.net.

No obstant això, al a seva presentació hi va haver alguns aspectes en els quals tenim una opinió diferent. En primer lloc parlà dels perills de les xarxes socials i posà un exemple. Digué que no ens hem de fiar de tot el que veim, que fins i tot Obama té un servei de Twitter que evidentment no porta ell. Té un equip de comunicació que és qui s’encarrega.

El meu punt de vista és que a mitjans telemàtics els perills són exactament els mateixos que a la vida real. No són les eines el perillós sinó la gent que les utilitza. Així, de la mateixa manera que pressuposam que Obama no gestiona directament el seu compte de Twitter tampoc suposarem que la carta del president d’Endesa o del Govern Balear que ens arriba de felicitació de nadal tampoc l’has escrita ells personalment.

Tampoc en un altre aspecte, aquest més complicat. Ella manifestà que és necessari enviar la informació en paper i mitjançant el correu i les xarxes socials. No podem eliminar el paper ja que molta gent el consulta, perdríem molts asssitents, i més a un poble petit. Maria Antònia Ferrer, bibliotecària de Santa Maria afirmà que ells havien eliminat els enviaments en paper i varen haver de tornar a implementar-los ja que algunes persones havien deixat de venir. Igualment una companya d’Inca afirmava que molta gent no vol mirar el correu a casa.

Molts diuen que els joves miren els correu però els més majors no i com els joves no van a les activitats culturals no té sentit enviar-ho només per correu. A mi, mig profà en la matèria em varen sorgir dos dubtes: Què és cultura? i realment la culpa és dels joves o nostre per no poder oferir el que ells demanden?

Potser ens estam equivocant en la planificació d’activitats, no tenim en compte el que els joves demanen ja que la nostra concepció de cultura és més restringida que la seva. O potser la joventut d’avui en dia només pensa en beure i sortir de marxa, còm afirmaven alguns.

José Maria Ferrà, Director Insular de Residus, i regidor de cultura de l’Ajuntament d’Esporles, afirmà que ell rebia un centenar de missatges al dia i que era impossible llegir-los tots amb deteniment. en canvi amb la informació que arriba en paper això no és així, rep una atenció especial.

Doncs bé, jo em segeuxi demanant, fins quan les administracions han de contribuir en els excessos mediambientals del passat? Fins quan hauran de gastar doblers i temps quan hi ha eines molt més eficaces i respectuoses amb el medi ambient? Fins quan s’haurà d’anar perseguint a la gent perquè no miren el correu electrònic? No seria millor dotar d’eines i programar formació perquè tothom pogués accedir a Internet i així minvar aquesta fractura digital?

És obvi que si acostumam a la gent a rebre les coses en paper ens les seguirà exigint. S’ha produít un canvi de paradigma, el món ha canviat i els recursos s’acaben. Fins quan seguirem tenint conductes del passat?

Té sentit que la informació tengui més o manco valor segons el mitjá? Perquè li atorgam més valor a una cosa que arriba en paper que a una que arriba al correu electrònic? Segons el meu punt de vista, quan una cosa així succeeix hi ha un problema de comunicació en els dos sentits. L’emissor no sap captar l’atenció del receptor (ja sigui per un mal assumpte del correu, per un abús d’enviaments d’informació,…) i el receptor no sap extreure allò que li interessa d’entre la informació inútil.

Sincerament, no crec que poguem parlar de període d’impàs, com deia Tina Codina. El canvi de paradigma ja s’ha produït, no val seguir matenint comportaments del passat.

ACTUALITZACIÓ: El títol de les jornades era. III jornades de Cultura en Xarxa. Cultura i comunicació. Societat 2.0

 

Detingut un usuari de la Biblioteca de Sencelles

March 17th, 2011

Detingut un usuari de la Biblioteca Municipal de Sencelles per posar la seva foto nuu com a fons d’escriptori. A més a més també posà fotografies de les seves plantacions de marihuana. Òbviament la Guàrdia Civil l’ha detingut i denunciat per provocació sexual i delicte contra la salut pública.

Pel que fa a l’article enllaçat fer un incís, la Biblioteca de Sencelles no és infantil o juvenil sinó simplement pública.

 

Aprovat el mapa de lectura

March 17th, 2011

El Consell Executiu del Consell de Mallorca aprovà el Mapa Insular de Lectura Pública en sessió de 9 de febrer de 2011. El dimarts passat aparegué publicat al BOIB.

Realment després de l’aprovació dels paràmetres per a les biblioteques públiques l’aprovació del mapa era pràcticament només un tràmit. El mapa en realitat és el revestiment formal dels paràmetres.

Pel que sé, que no és molt, els estàndards són els mínims exigibles a les biblioteques públiques. Allò que com a mínim hi hauria d’haver a cada municipi o nucli de població, malgrat que no són d’obligatori compliment.

De fet, si és van complint aquests paràmetres la lògica diu que aviat hi haurà d’haver moltes ofertes de feina i oposicions. Estaran les institucions públiques a l’altura en una època tan complicada com aquesta? El temps dirà si això és produeix…

Oferta de feina

March 16th, 2011

L’empresa iniciatives per ciutat cerca un Diplomat en Biblioteconomia per a treballar a la biblioteca del Coll d’en Rabassa. La jornada és d’horabaixa més dos dematins i les tasques a desenvolupar “atenció al públic, gestió del servei de lectura en sala i de prèstec, ordenació del fons editorial,catalogació,….”.

A més de la Diplomatura s’exigeix el carnet de conduir. Segons el bloc de l’ABADIB l’empresa ha de presentar-se a un concurs públic, per la qual cosa només es faria efectiva l’oferta si l’empresa resulta adjudicatària. A la borsa de treball de la UIB hi podreu trobar més informació.

Sort als que es presentin…

 

La cara i la creu de les biblioteques públiques de l’illa

March 14th, 2011

Si un no coneix la realitat de les biblioteques públiques d’aquesta illa podria pensar que els diaris s’han tornat bojos, que cada cop s’allunyen més de la realitat, que cada un posa el que li interessa segons la tendència política,… pel fet de publicar dos articles que mostren situacions oposades.

Abans d’anar als articles m’agradaria fer un breu incís sobre la titularitat de les biblioteques públiques de Mallorca. En primer lloc la Biblioteca de Can Sales és de titularitat estatal però està gestionada pel Govern Balear.  La BCA és de titularitat del Consell de Mallorca. Finalment tenim les biblioteques municipals, que pertanyen a cada un dels ajuntaments.

No obstant això, la majoria de biblioteques municipals estan conveniades amb el Consell de Mallorca, qui en teoria els presta alguns serveis (serveis d’activitats culturals, adquisicions, recolzament informàtic, ajudes per a equipaments,…). Les biblioteques conveniades conformen la Xarxa de Biblioteques de Mallorca. El Centre Coordinador de Biblioteques, pertanyent al Consell de Mallorca, és l’organisme que coordina la Xarxa i canalitza l’ajuda del Consell.

No obstant això, no tots els municipis estan conveniats, alguns funcionen pel seu compte. Alcúdia, Costitx, Escorca, Palma,… fins ara no han tingut conveni amb el Consell.

Dit això, avui trobam dues situacions ben distintes a dues xarxes de biblioteques diferents. En primer lloc la Xarxa de Biblioteques de Mallorca segueix sent notícia per no tenir noves adquisicions des de fa més d’un any. Al Diari de Mallorca els bibliotecaris de Son Servera, Esporles i Manacor (Olga Terrassa, Toni Ferrer i Guillem Caldentey) expressen el seu malestar per la situació, com ja vàrem comentar al blog i fa poc vaig publicar en to humorístic a Frikitecaris.

En el costat oposat es situen les biblioteques de l’Ajuntament de Palma, que augmenten nombre d’usuaris i préstecs segons el Diari de Balears. En temps de crisi la gent prefereix demanar en préstec que comprar, cosa que fa que les dades d’ús de les biblioteques augmentin.

El problema és que sense material, poca cosa més que activitats es pot oferir als usuaris i la Xarxa de Biblioteques de Mallorca mentrestant va perdent usuaris i credibilitat. I tenint en compte la gran quantitat d’oferta que hi ha a la societat avui en dia no sé si ens ho podem permetre…

Borsa de documentalista a Artà

March 8th, 2011

Al BOIB número 33 de 5 de març es convoca una borsa de feina de documentalista per a l’Ajuntament d’Artà. Es requereix tenir la Diplomatura en Biblioteconomia o tres anys de la Llicenciatura en Documentació, Filosofia i Lletres, Història o Geografia i el Nivell “C” de Català.

La jornada laboral és completa i partida i la durada de la borsa és de dos anys. Sort als que es presentin

 

 

 

 

 

Facturar a l’administració i no morir en l’intent

March 4th, 2011

Aquest article no és més que un recull de consells per a joves emprenedors que volen facturar a l’administració realitzat per un simple funcionari que va estudiar filosofia per acabar calculant IRPFs.

Si vols començar a treballar de contacontes, crear una empresa de gestió cultural o qualsevol altra feina que requereixi facturar a l’administració has de saber que existeix una Llei de contractació administrativa, que és la que dictamina el funcionament dels contractes. Que siguis artista, bibliotecari o acròbata no t’exiemeix de conèixer les normes establertes si vols guanyar doblers per sa teva feina. Si vols treballar de franc no és necessari saber tot això…

Un cop llegida la llei sabràs que els contractes menors requreixen d’una tramitació diferent als contractes majors. És a dir, en el cas que ens ocupa, els projectes que no superis els 18.000 euros no requeriran de concurs. Això vol dir que com a empresari no estarem obligats a presentar cap tipus de projecte ni similar, llevat que l’administració pertinent així ho estableixi.

Dit això, has de tenir en compte que aquesta tipologia de contractes, en la qual em centraré, solen anar destinats arealitzar actuacions concretes i puntuals. Són els polítics i tècnics de les administracions els qui decideixen quines empreses treballen amb l’administració. En els contractes majors hi ha un procés selectiu, en el qual el tribunal pertinent ha de valorar els projectes presentats.

Com a empresari has de saber que l’administració és molt lenta, paga molt més tard que qualsevol altra organització, però al manco paga. Vull dir amb això que abans de tres mesos és poc factible cobrar una factura. De fet molts ajuntaments paguen un anys més tard. La planificació que nosaltres facem a l’empresa o com a autònom ha de considerar aquest fet.

El retràs en el pagament ve determinat per la gran quantitat de controls establers a l’administració per evitar el frau. La burocràcia és una forma d’evitar molts casos de corrupció. Potser no és eficient, però és el que hi ha. Per molt que telefonis al funcionari de torn no farà més via la factura, probablement estigui ocupada en algun coll d’ampolla (això vol dir que falti alguna firma de l’autoritat pertinent).

Amb això no vull dir que ens haguem de despreocupar de la nostra factura. Hem de vertificar que no hi ha hagut cap problema, primer quan passam la factura i després en un termini raonable (dos o tres mesos). Heu de tenri en compte que l’administració no pot pagar factures d’un any per s’altre. És a dir, si s’apropa el final d’any revisau que la vostra factura hagi entrat dins aquell any, sinó tindreu problemes o en creareu a l’administració (havent de perdre doblers de la partida de l’any següent).

Tothom valora la formalitat. Si se us demana una factura, lliurau-la al més aviat possible, d’aquesta manera la cobrareu abans i facilitareu el cobrament a la resta d’empreses, evitant colapsar l’administració a final d’any. Hi ha facturadors que envien les factures 3 mesos tard i després les volen cobrar al dia següent i això és impossible.

La forma de les factures és important. Algunes administracions us lliuraran un model, d’altres no. Teniu en compte que les vostres dades fiscals i les de l’administració sempre han de constar a la factura. A més a més, l’IRPF i l’IVA han d’estar perfectament calculats. Si teniu dubtes cercau models per Internet o consultau amb el/la tècnic/a de la casa, per això estan.

L’IRPF és fins ara del 15%, llevat dels tres primers anys de facturació que és un 7%) i l’IVA és un 18% habitualment i un 8% en els casos de reducció.

Els fulls de càlcul són programes molt útils, però en principi no estan dissenyat per a realitzar factures. És recomanable emprar un programa de facturació. Si no és així al manco teniu en compte que el tercer decimal sempre arrodoneix el segon decimal. Si la factura està mal presentada és probable que el procés s’endarrereixi uns mesos, a no ser que es revisi tot d’una.

Si vosaltres calculau malament els decimals la culpa no la té l’administració, el sistema és així. Realment no haureu estat cinc mesos a cobrar un factura, haureu estat dos mesos per culpa d’una errada i tres per cobrar la factura per la lentitud de l’administració.

L’administració electrònica és un mite, de moment no es poden realitzar molts tràmits per Internet. Això vol dir que probablement haureu de presentar la factura signada a ma a l’administració. Una altra possibilitat és enviar-la per correu, depenent de l’administració. Els tècnics us aconselleran sobre el mecanisme a seguir.

És probable que hagueu de refer alguna factura, ja sigui perquè hi hagi alguna errada, falti una signatura, sobri un decimal,… És normal al començament. A més a més les administracions canvien de criteri a la meitat de l’any pel motiu que sigui. Les coses són així i poca gent té a les seves mans canviar-ho.

Tampoc pagueu les vostres frutracions amb el funcionari de torn. Funcionaris n’hi ha de tota mena, igual que treballadors privats. Pensau que probablement aquell no serà culpable de la demora i fins i tot també la patirà. El que vosaltres veieu és només una petita part del que hi ha, els tècnics cada dia ens veim obligats a lluitar amb la burocràcia perquè es facin coses. Si no fós per la voluntat i ganes de fer feina de molts -no tots, clar- no es faria pràcticament res.

Algunes administracions no funcionen bé, però no són totes. Intentar passar factures per feines no realitzades és una pràctica que algunes empreses acostumen a fer i que no és ben rebuda per als que tramitam les factures. A ningú li agrada que li intentin enganar, això de que és paga tot cada vegada és més un mite que una altra cosa, al manco per a petits contractes.

Per a presentar factures per determinades activitats no és necessari estar donat d’alta d’autònom, però de vegades no es pot facturar si no és mitjançant una associació o fundació. D’altres administracions en canvi deixen facturar directament als particulars. Informau-vos bé abans per evitar disgusts.

Sempre que poguem hauríem de ser autònoms, però per la gent que acaba de començar i els que facturen pocs doblers a l’any de vegades no és possible. Això genera desigualtat envers els que sí paguen, que es veuen obligats a pujar el preu de les seves activitats per culpa dels imposts. al final si us voleu guanyar la vida de l’activitat en qüestió haureu de ser autònoms.

 

 

Borsí de feina a Manacor

March 4th, 2011

Al BOIB núm. 29, de 26 de febrer de 2011, es convoca una borsa de feina d’arxiver a Manacor per cobrir una baixa de maternitat. El sistema de selecció és el concurs de mèrits i la plaça és un grup A1.

L’oferta l’he vista via bloc de la Comissió de legislació de l’ABADIB ja que aquests dies he estat de vacances i no he pogut ni volgut consultar el BOIB.

Sort a n’aquells que es presentin

Oferta de feina de llibreter

February 21st, 2011

Si t’agrada la literatura i cerques feina aquesta és la teva oportunitat. A la Llibreria Babel cerquen un depenent amb coneixements de llengua catalana i formació mínima en el món de la literatura per a treballar-hi.

La llibreria es troba al carrer Can Arabí, vora la costa de la pols i just al costat del Cafè Antiquari.  És una llibreria molt característica, on també hi ha servei de bar i venda de vins. D’un estil semblant a Literanta però amb una ambient una mica més selecte diria jo.

En definitiva, si pensau que podeu fer feina envoltats de llibres i vi donau-vos d’alta a l’oferta d’infojobs. De moment “només” 184 persones ho han fet…

Com sempre, sort als que es presentin!!

Oferta de feina per a Baratz

February 18th, 2011

A Recbib es va publicar ahir una oferta de feina per a l’empresa Baratz. Es tracta d’un contracte per obra i servei per a trebalalr de bibliotecari o bibliotecària.

Es requereix la Dilpomatura o la Llicenciatura, experiència d’un anys a biblioteques públiques, reconversió de fons i catalogació de fons antic. A més a més, coneixements de format MARC, del programari Absys i dels llenguatges html i dhtml.

Interessats heu d’enviar un correu electrònic a cvscr@baratz.es posant Ref. Palma de Mallorca (Bibliotecarios) a l’assumpte. Sort a n’aquells que es presentin.

Estàndars de biblioteca pública

January 27th, 2011

El Consell de Govern de dia 21 de gener de 2011 va aprovar els paràmetres bàsics que fixaran les directrius bàsiques d’organització interna de les biblioteques públiques de les Illes Balears.

Aquesta és una gran notícia pel nostre gremi ja que el fet de disposar d’aquests estàndards permetrà l’elaboració del tan esperat Mapa de lectura pública de Mallorca i, esperem que també els mapes de lectura pública de les altres illes. D’aquesta manera, es donarà compliment a la Llei 19/2006 del sistema bibliotecari de les Illes Balears i tendrem el Mapa de lectura pública de les Illes Balears.

Des d’aquí volem donar l’enhorabona a tot l’equip de professionals (del Consell, dels ajuntaments de Mallorca i del Govern Balear) que heu fet feina per a què això fos possible. Esperam poder veure properament el mapa de lectura pública de Mallorca.

Préstec de lectors electrònics a Can Sales

January 13th, 2011

A la Biblioteca de Can Sales posaran en marxa un programa de préstec de lectors de llibres electrònics. És un programa que parteix de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura i que consisteix en dotar de 50 dispositius per llegir ebooks a 15 Biblioteques Públiques de l’Estat.

Una d’aquestes quinze biblioteques és la de Mallorca, per la qual cosa aviat podrem provar com funciona aquest servei. La directora, Maria de Lluc Alemany, assegura al diari Ultima Hora que els tècnics de la biblioteca estan estudiant com posar en marxa el servei.

Esperem que la iniciativa surti com esperen i en breu poguem provar aquestes eines, en el meu cas per saber si realment val la pena comprar-ne una per tenir a casa.

La Xarxa de Biblioteques prefereix facebook

December 20th, 2010

Si fa més o manco un any publicava un informe sobre l’estat de la Web social a les biblioteques de l’illa on les biblioteques de la Xarxa no sortien massa ben parades ara sembla que la situació comença a revertir-se quant a l’ús de xarxes socials.

A la Xarxa de biblioteques vàrem organitzar dos cursos (un d’ells impartit per Catuxa Seoane) de Web social per a personal bibliotecari que han aconseguit que una biblioteca porti un bloc actualitzat quotidianament i sis biblioteques crein un perfil o pàgina de facebook.

El bloc de la Biblioteca de Binissalem és de recent creació i encara està en fase de proves. De moment s’hi publica la informació més rellevant de la biblioteca, especialment les activitats. Esperem que s’animin i continuin amb la feina.

Les biblioteques que han creat perfils de facebook són la BCA, la Biblioteca d’Algaida, la Biblioteca de Banyalbufar, la Biblioteca de Capdepera, la Biblioteca de Consell i la Biblioteca de Manacor -que també té pàgina. A n’aquests podem afegir el ja existent però poc emprat perfil de la Biblioteca de Pòrtol o d’altres biblioteques com la de Cort o Can Torró.

Els motius pels quals les biblioteques es decideixen pel Facebook, segons el meu punt de vista és:

  1. Difusió. Poca gent empra agregadors d’RSS ni es dedica a llegir publicacions pel Google. A facebook les nostres amistats o contactes poden llegir el que nosaltres publicam des de la seva pàgina inicial. A més a més, el volum de gent que té perfil de facebook és tan gran que la difusió està assegurada.
  2. Participació. És molt fàcil posar un comentari al facebook o un m’agrada però un comentari a un blog porta una mica -no massa més, la veritat- de feina. Això els que tenim perfils de facebook i blog ho notam. La gent comenta al facebook els articles publicats al blog.
  3. Coneixements. La majoria de bibliotecàries i bibliotecaris empren facebook també com a eina personal. Així els resulta molt més propera i atractiva que un blog en el qual a més a més el tipus d’informació és més detallada i formal

 

Oferta de feina a biblioteca especialitzada

December 20th, 2010

A la borsa de la UIB teniu una oferta de bibliotecari/ària per a una organització anomenada Serveis socioeducatius. L’oferta de feina és per a Palma i la data d’inici de la feina és dia 17 de gener del 2011, sense que s’especifiqui data de finalització.

S’exigeix la diplomatura o la llicenciatura i coneixements de Millenium i Marc 21. no es detalla l’horari de feina ni el sou.

La feina consistirà en “Gestionar un servei de biblioteca especialitzada en educació ambiental. Recollir informació, difrondrer-la, catalogació, atenció usuaris,…”

L’oferta duu una setmana a la borsa de feina així que us recomanaria que si hi estau interessats us doneu d’alta al més aviat possible.