Jornades de gestió cultural a Santa Maria. Part II
March 28th, 2011La ponència de Janquim fou la segona del matí. Primer de tot dir que darrera el nick -l’equivalent al mal nom mallorquí de tota sa vida- hi ha la persona, Joan J. Carreras, autor del blog Janquim, periodista de 3cat24.cat i escriptor.
La sessió es dividí en dues parts ben diferenciades però ambdues interessants, la primera fou l’exposició de Janquim i la segona les preguntes i el debat iniciat.
La comunicació fou principalment un recull d’eines, blocs, lectures, iniciatives,… d’allo més diversos que ens poden interessar com a gestors culturals. Janquim parlà de Flickr, de Youtube, de IMDB, de Google Reader, de Delicious, d’Amazon, d’ebooks, de música, de l’Spotify, d’autoedició (Bubok, Soopbook, Lulu,…) de Leqtor, de l’Ipad i l’Iphone, de la Wikipèdia, de Gowalla, de Foursquare, de Google maps, de mapr, d’Slideshare, de Second Live, de Facebook, de Twitter, Linkedin, de codis Qr… però sobretot de còm tots aquests recursos poden millorar el nostre servei, estalviar-nos feina i/o augmentar-ne la difusió (com els Tweetfan, Serial Chicken, Teatron, Llegim i pulem, la realitat augmentada de València, etc.).
Quant a la literatura esmentà blocs com El llibreter, amb un nombre de lectors molt elevat, el Quellegeixes, L’illa de llibres, Libros y bitios, Lecturalia,… i de còm influeixen molts d’aquests en la lectura, motiu pel qual alguns autors o editorials envien als responsables d’aquests recursos exemplars perquè els comentin ja que així aconsegueixen augmentar-ne les vendes.
Pel que fa a biblioteques esmentà alguns recursos entre els quals destacaria la “nostra” Gamoia.
Però a banda de recursos em quedaria amb l’esperit emprenedor, amb la ganes de conèixer i formar-se, amb la vitalitat del comunicador, amb la importància de la innovació i la creativitat i amb el fet que el mitjà no determina la qualitat del nostre servei, només el facilita o dificulta.
Al torn de preguntes es generà una mica de controvèrsia en alguns aspectes diferents. En primer lloc alguns gestors culturals es queixaren de què els joves no consumeixen cultura, de què els joves d’ara no són com els d’abans i costa molt que mobilitzar-los. La resposta de janquim fou que la cultura no mobilitza grans masses, és un públic minoritari i no hem d’oblidar aquest fet.
A més a més, els joves no són massa diferents del que erem nosaltres. Són joves que volen divertir-se, sortir, ballar, beure, relacionar-se,… igual que sempre. Els joves tenen interessos, no es limiten només a fer botellot.
A més a més, Internet fou acusat d’haver significat un retrocés per a la industria musical en general i els músics en particular i de provocar que la mobilització de la gent jove fós més complicada. La resposta del comunicador fou que el que s’està produïnt a la música és un canvi de model de negoci, que en realitat la crisi ha estat la que ha fet que la gent deixàs de comprar música i no les descàrregues per Internet i que avui en dia amb serveis com Spotify es pot consumir molta música a un preu més que raonable.
A més a més, si els joves no assisteixen a les activitats que planifiquem ens hauríem de plantejar si realment és necessari que vinguin. Jo afegiria si els estam oferint la cultura que ells volen (amb manga, videojocs, pel·lícules, esports i arts marcias,…). Hi ha moltes maneres d’introduir-se en la música, la literatura, el cinema, etc.
finalment s’inicià un debat al voltant de la compatibilitat de les xarxes socials i la feina. Un dels assistents exposà que estava demostrat que els treballadors es connecten amb usos personals al facebook en temps de feina. La reposta en aquest cas fou en forma de pregunta, i què? Si el projecte de feina és interessant, innovador, potencia la participació en grup, incentiva a tots, llavors què més dóna si la persona és connecta a Facebook, a Twitter, compra un bitllet d’avió o llegeix el diari?
Si la gent fuma en temps de feina, berena, parla amb els companys o simplement mira l’horitzó, quin problema hi ha? Li prohibirem fer tot això? No serà això contraproduent per a l’empresa donat que estam putejant el treballador?
El que és un jeta és un “jeta”, deia Janquim, i no treballarà hi hagi xarxes socials o no n’hi hagi. La institució no es pot permetre estar desconectada del món, ni que això sigui una mesura positiva per al seu correcte funcionament. Tampoc s’ha de criminalitzar l’eina perquè se’n faci un mal ús.
I jo afegiria, s’ha de valorar la feina, no les hores que estam asseguts davant un ordinador. Ja fa temps que vaig parlar sobre el fet de censurar recursos a la feina.
Però perquè quedi constància de que no tot a la vida és text, blanc i negre, aquí teniu el document gràfic (Clickau a sobre per veure la resta de fotografies):
PS: El resum s’ha realitzat en base al que record. Pregaria disculpassin si hi ha alguna errada…
