Bibliotecamallorquina

Noves situacions, nous reptes

L’estiu és època de desconnexions -com podreu haver comprovat aquests mesos-, de descans, platja i cervesseta. Les vacances, la claror, la vida ociosa en general et fa veure les coses des d’una altra perspectiva.

No obstant això, enguany el període vacacional ha estat molt diferent a tots els que he viscut fins ara. No em refereixo al fet d’haver estat voltant pel món un mes i mig, sinó a l’activitat política que hi ha hagut.

Les reformes han estat constants, i els treballadors som els que les patim. Però si algú té una diana el mig del seu cul, aquest és el treballador del sector públic. Corren rumors a totes les administracions d’acomiadaments, de retalls salarials (no dels polítics, faltaria més). Volen posar a dieta l’administració, cosa que vol dir treure gent i llevar serveis.

Aquells que han estudiat Biblioteconomia, documentació, arxivística,… es troben, ens trobam millor dit, davant una situació bastant problemàtica. La dependència d’aquests estudis envers el sector públic és brutal. La majoria de bibliotecaris ho són a biblioteques d’administracions. És cert que hi ha més documentalistes al sector privat, però menys que els anteriors i amb sous i condicions cada vegada pitjors. Els arxivers, més del mateix o pitjor encara.

Les oposicions són de moment una quimera i quan se’n convoqui alguna la competitivitat serà elevadíssima. A més a més, si hi ha concurs els que comencen de zero ho tendran molt complicat.

Ara es porta retallar, no convocar oposicions. Vist el panorama encara no tenc clar si és millor formar-se específicament, millorar els coneixements tècnics en determinades matèries de la nostra feina o si diversificar la formació envers altres possibles sortides laborals.

Per una banda hi ha molta oferta formativa, però per l’altre no hi ha feina. Diuen que en temps de crisi és quan s’ha d’invertir més en formació, però el que no té feina es demanarà que d’on treu els doblers.

Haurem d’anar vius i veure-les venir, així no ens agafaran amb els calçons davallats. Potser és el temps de les noves iniciatives, de l’originalitat i l’enginy. Veurem per on tiren els aconteixements i si estam preparats per sortir d’aquesta crisi particular.