Finançament a les Biblioteques Públiques
September 30th, 2009 | by Jaume Julià |Fa uns dies Javier Leiva enviava un missatge a Iwetel sobre la possibilitat que les biblioteques públiques obtinguessin finançament privat, amb un seguit de propostes novedoses (per alguns estrambòtiques).
I jo em deman, perquè no podem utilitzar les biblioteques aquesta possibilitat si ben gestionada suposaria unes millores importants?
Però clar, per poder fer això es necessita una Administració amb poder, amb capacitat per controlar que els acords als quals s’arribin amb les empreses siguin sempre dins els marcs establerts.
Per natura, ni l’administració ni l’empresa privada són bones o dolentes. Per tant, tenint en compte l’escenari actual, crec que la publicitat seria una font d’ingresos gens menyspreable, com ja ens va mostrar David L. King al Congrés de Biblitoeques Públiques de A Coruña.
El problema podria ser que acabàssim treballant per empreses enlloc de fer-ho per al ciutadà. Clar que sí, però llavors el problema derivaria de la corrupció de la pròpia administració, no de l’empresa privada.
L’administració no pot obviar la seva tasca, la d’exercir control per evitar situacions alegals o injustes. Malauradament l’experiència ha demostrat que ni el mercat ni la societat s’uatoregulen, per això existeixen els estats. Si no, ens els podríem estalviar.
Personalment sóc el primer en denunciar els contractes de les administracions amb empreses privades, molts cops a costa del bon servei i de les condicions dignes dels treballadors, fins i tot quan es tractava d’amics o gent directament relacionada amb mi.
Per tant, que no es prengui aquest discurs com una defensa del sistema del benestar o capitalista perquè no van per aquí els tirs. Aquí es tracta de gestió pura i dura, d’eficiència.
Si les empreses privades són bones per gestionar (és a dir, d’obtenir beneficis) les nostres biblioteques, perquè no hauríem de poder nosaltres emprar l’empresa privada per obtenir beneficis?
Si realment hi ha d’haver relació amb el sector privat, que aquesta sigui bidireccional, que és la més enriquidora i justa de les relacions.
Aquesta és la meva opinió, ben segur que molts de vosaltres no hi estareu d’acord, per sort!!
PS: Que em perdoni el Sr. Leiva per la simplificació del seu missatge, amb molta més informació de la que aquí he extret
12 Responses to “Finançament a les Biblioteques Públiques”
By Cata on Sep 30, 2009 | Reply
Per primera, i tal vegada única vegada a la vida, estic completament d’acord amb tu.
By Jaume on Oct 1, 2009 | Reply
Joer Cata, em tens assustat! No ets sa que eres…
By Cata on Oct 3, 2009 | Reply
En quin sentit, Jaumet?
By Jaume on Oct 4, 2009 | Reply
Amb es dolent, clar, Caterina Vicens
By Toni Rubio on Oct 5, 2009 | Reply
Ummm, complexe el tema, vos imaginau una biblioteca subvencionada per una editorial que influis per a que la biblioteca tinguès tots els llibres que edita? Pasaria algo així com les farmaceutiques que fan acords amb els metges per a que donin una marca determinada d’un medicament, cosa que ja em pareix bastant malament.
Jo odiaria haver-me de trobar publicitat pels passadissos d’una biblioteca, bastant bombardejats estam ja.
S’haurien de veure els resultats que s’obtendrien amb aquest augment de recursos valen o no la pena, però per jo l’ideal és que el capital sigui públic.
By Jaume on Oct 7, 2009 | Reply
Llavors entenc que no et refies de l’Administració, incapaç de portar a terme el control que li hauria de ser inherent, ni de l’empresa privada, que només es mou per beneficis.
Si és així, perquè hauríem de confiar per gestionar les biblioteques en l’administració, si tanmateix dubtam de la seva eficàcia?
A més a més, si posam en dubte el funcionament del sector privat, perquè deixam que gestionin empreses les nostres biblioteques. Qui et diu que no segueixen ara mateix una política d’adquisicions “interessada”?
En canvi, això a la gent li sembla més normal.
Jo només dic, publicitat ben gestionada vol dir ingressos. Si deim que no a l’empresa privada, llavors que sigui d’una manera més coherent
By Un altre Toni Rubio on Oct 18, 2009 | Reply
Idoi jo no veig del tot malament la proposta. Estic d’acord en que si hi ha patrocinadors privats s’ha d’arribar a un acord amb ells. Però amb segons quines administracions també s’ha d’arribar a un acord. Als contacontes a segons quins llocs ens miren amb mala cara si hi actuam més d’una vegada (encara que sigui amb contes diferents). Estic d’acord amb l’altre Toni Rubio amb que estam sobresaturats de publicitat però crec que el problema no és la publicitat en si sino la manera de fer-la, perquè la veritat és que jo he vist molts d’anuncis que no me molesten, al contrari, m’agraden. Seria qüestió d’arribar a un acord. Igualment considero que la clau de tot això seria arribar a un equilibri entre ajudes privades i públiques, i sobre tot tancar un acord raonable tant amb uns com amb altres.
By Un altre Toni Rubio on Oct 18, 2009 | Reply
Per cert, Jaume, enhorabona pel blog.
By Jaume on Oct 19, 2009 | Reply
Gràcies Toni,
és cert que trobar l’equilibri sempre és complicat. Això de què vos miren en mala cara si és la segona vegada que anau a un lloc, no ho havia sentit mai!!
Salut i fins aviat
By G. Caldentey Crego on Nov 11, 2009 | Reply
Benvolguts,
No sabia on col·locar aquesta informació: si com a comentari en algun escrit de l’etiqueta “Legislació”, o bé sota l’etiqueta Noves tecnologies”… He acabat per posar-ho com a comentari a un article etiquetat com “d’opinió”.
Espero que us agradi, encara que no és aquest l’objectiu. Pens que en J. Julià el degué llegir, perquè li vaig enviar fa uns quants dies, però no el veig publicat (deu ser perquè es tracta de “política”? Espero que aquest no sigui el motiu).
Recoman especialment lectura de la Instància a l’Ajuntament d’Artà, que enganxo aquí encara que és fàcilment localitzable en el cos o final del comunicat (h ttp://docs.google.com/Doc?docid=0AV05-5xIz_h0ZGNwNWh6cnNfMTE2ZjZiNTJiZ3Q&hl=ca).
L’objectiu és mostrar, de manera pràctica, algun dels “inconvenients” de la LPI segons ZP.
Salut,
Guillem Caldentey
regidor de Els Verds-Esquerra d’Artà
portaveu del Col·lectiu de regidors “Diògenes”.
By Xisca on Nov 16, 2009 | Reply
No puc veure la informació!! Pots mirar de posar l’enllaç!!
Gràcies
By G. Caldentey Crego on Nov 17, 2009 | Reply
Hola Xisca, som en G. Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a l’Ajuntament d’Artà i portavei, per aquest cas, de la Coordinadora de regidors “Diògenes”.
No sé si era a nosaltres o als administradors a qui et dirigies ahir sol·licitant “la informació”, ni si “la informació” era la Instància…
Vaig aferrar l’enllaç amb l’http tallat a posta, en alguns blocs no es publiquen les url’s i aquest és una manera. Aquí el tens sencer:
http://docs.google.com/Doc?docid=0AV05-5xIz_h0ZGNwNWh6cnNfMTE2ZjZiNTJiZ3Q&hl=ca&pli=1
Per altra banda, indicar-te que també s’hi arriba des del comunicat original del nostre blog (http://coordinadora-diogenes.balearweb.net/post/79269).
Aprofito per agrair als administradors d’aquest blog, en nom dels regidors membres de la “Diògenes”, la difusió de la nostra iniciativa, una de les intencions de les quals era mostrar una “aplicació pràctica” de l’aplicació psocialista de la directriu europea “DIRECTIVA 2001/29/CE DEL PARLAMENT EUROPEU Y DEL CONSELL de 22 de maig de 2001″ (concepte matriu de “compensació equitativa”: http://docs.google.com/fileview?id=0B105-5xIz_h0YmNkZDAyY2EtYjlkMS00ZmUyLTlkMjgtYTQ4MzQyNGRlYTRk&hl=ca), relativa a la harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autor en la societat de la informació” però que, en definitiva, no és més que una aplicació des del punt de vista dels “guerrers del copyright” en els nostres temps de transformació radical tecnològica digital, tot defensant més aviat els interessos corporatius d’editorials, productores cionematogràfiques i discogràfiques, que no pas els dels autors i la ciutadania en general en la seva reivindicació de garanties per un accés generalitzat a la cultura, quan en d’altres païssos s’ha optat, molt més intel·ligentment -com al Brasil- per aprofundir en la legislació de les “Creative Commons”; en definitiva, no es tractava més -entre d’altres objectius- que “fer visible” una de les contradiccions més del capitalisme en aquests temps que ens han pertocat de “final de la història”…. Segons la implacable lògica privatitzadora del coneixement, arribarà el dia que es patentin les operacions matemàtiques i lògiques per a sometre-les a patents de propietat intel·lectual… o que es patenti la paraula “poma” i només es pugui dir “Apple”, tot passant per caixa per l’ús d’aquest mot (http://verds-esquerra.blogspot.com/2008/04/arribar-un-dia-que-pagarem-per-dir-poma.html).
Espero haver-me explicat una micona.
Salutacions!
G. Caldentey