Els comptes no surten
August 19th, 2009 | by Jaume Julià |Enguany està sent un any molt dolent quant a ofertes de feina. La majoria d’empreses públiques, fundacions i empreses privades oferten places que no s’ajusten a allò que hauria de ser personal qualificat.
Excés d’oferta de pràctiques i beques, titulacions i requisits que no tenen res a veure amb les places ofertades i remuneracions que no superen els 1.000 euros mensuals per a places que ocupen titulats universitaris.
D’això en deim, precarietat laboral i sembla que és una moda que comença a estendre-se.
Davant d’aquesta situació jo em deman, és eficaç aquest sistema? Estalvia realment doblers o suposa realment alguna millora en el servei?
Generalitzant, ja que cada cas és un món, diria que el cost de contractar amb aquestes condicions és superior a l’estalvi que suposa. Basta pensar-hi una mica…
Imaginau que us contracten per una plaça de tècnic, sou diplomats o llicenciats i cobrau una misèria i, a sobre, en algunes ocasions heu de treballar els horabaixes. Què fareu? Estareu allà treballant fins que trobeu quelcom millor, probablement ben aviat, i partireu.
Si no teniu titulació això encara és pitjor, perquè el procés serà el mateix però amb l’agravant que el temps d’aprenentatge serà molt major.
Repercusions per a l’empresa? Doblers i temps dels treballadors (més doblers) invertits en formació de gent que no té futur a l’empresa. A més, també implica la pèrdua de bons treballadors, cosa que t’obligarà a quedar-te amb el que hi hagi disponible (i no sempre el que hi ha disponible és bo).
I el procés tornarà a començar, contínuament. A més, la motivació d’un professional amb males condicions laborals no serà la mateixa que la de qualsevol altre. El rendiment baixa
Això en termes empresarials vol dir perdre qualitat en el servei, perdre eficàcia i eficiència a canvi d’un suposat benefici econòmic que és més que dubtós.
Basta veure les condicions que les empreses més innovadores del món ofereixen als seus treballadors. No fa falta anar molt enfora, cercau imatges de les seus de google. I no crec que aquesta empresa sigui un exemple de mala gestió…
Llavors, on hem de cercar les explicacions? Poca formació i/o capacitat dels directius, empresaris o polítics de torn, sentiments d’inferioritat d’algunes persones i que repercuteix en els altres, mesures desesperades en temps dolents, són els principals motius que se m’acuden, però no són els únics (tampoc farem una simplifacació absurda de les coses).
És difícil trobar explicacions a segons quines coses, però el que tenc clar és que estalviar a costa del personal no sol ser una bona opció, generalment portada a terme sense cap anàlisi previ de l’empresa i el seu entorn.
8 Responses to “Els comptes no surten”
By Joana Pastor on Aug 20, 2009 | Reply
No hi puc estar més d’acord!
Una becària
By Anna on Aug 21, 2009 | Reply
A mi encara em sembla increïble que no s’hagi entès que la gent motivada treballa més i millor. I és evident que no es compta el temps (i els diners) que suposa la formació d’una persona. Però clar, com que la feina acostuma a sortir igual (encara que potser no amb la mateixa qualitat…Però clar, la qualitat és un valor que cada cop es té menys en compte). No anem bé…
( Carai. És que si algú no vol treballar i es vol escaquejar, doncs ho farà igualment. Però la gent que té ganes de treballar i bé, doncs ho farà. I s’implicarà amb el projecte. No sembla pas tan complicat d’entendre…)
By Toni Rubio on Aug 23, 2009 | Reply
La poca visió a llarg termini es un mal endèmic de l’ésser humà, causant d’aquest problema i de molts altres.
Curiós que en un món professional en que la informació és el més important, encara no es valori com Deu mana als seus gestors, jo no perd l’esperança, tot arribarà.
By quevedo on Aug 29, 2009 | Reply
Idò jo no estic gens d’acord amb tu, no sé si el que relates és una experiència profesional , la teva o potser la de qualque altre persona. És molt facil donar la culpa al polític o el gestor , tal vegada també la culpa la tenguin els treballadors , ja que el que jo veig és que molts treballadors no tenen un complexe d’inferioritat com tu dius sinó ans el contrari , una complexe de superioritat i crec que el teu escrit l’inspira una persona que vol cobrar molt i fer poca feina que crec que és el problema general del món laboral d’avui , crec que un treballador que té un títol ja es creu meritori d’un bon sou , d’un càrrec de responsabilitat sense haver donat proves d’assumir-ho i també pens que treballadors que no tenen cap titulació ni experiència es creu en dret de demanar una formació a l’empresa i a més el mateix temps un bon sou perquè pensen que s’ho mereixen i tal vegada la veritat no és aquesta . El que hauria de fer un treballador és primer demostrar ,en titol i sense titol que fa bé la seva feina no només pensar-ho. Massa drets i cap deure
By Jaume on Aug 29, 2009 | Reply
Quevedo, t’has llegit be el que he posat o malinterpretes les meves paraules amb mala intencio?
Per cert, quan xerres dels treballadors en tercera persona es per algun motiu? Veig que t’ho prens com a personal, ja he dit que era una generalitzacio, un analisi personal del que crec que hauria de ser la gestio d’una empresa. No em fic amb ningu personalment, ni tant sols amb aquells que tenen un alt carrec per altres motius que no son els estrictaments professionals…
M’encanta fer feina, no aguant estar sense fer res, soc massa nirvios, jaja.
Fins d’aqui a unes setmanes
PS: Records a tots i totes des de la Xina, especialment als coneguts/des
By quevedo on Aug 30, 2009 | Reply
No crec que et desprengui de la meva resposta que vaig amb mala intenció??? tal vegada m’hauries d’especificar a on és la meva mala intenció, no ho trobes??? Senzillament , és que quan ho vaig llegir em pareixia que t’havia pogut passar el mateix, ja que crec que dir que les places no s’ajusten ???? no entenc massa bé els teus raonaments per dir-ho ,ja que supòs que quan s’oferta una plaça del que sigui no existeix cap patró o plantilla del que es correspongui a una plaça, crec, oh no???? Si tu interpretes que parlo dels treballadors com a terceres persones , t’equivoques si penses que jo no ho sóc , ho som com tu i no tenc cap alt càrrec tampoc , si és el que penses , t’equivoques. Reconec que tal vegada m’he expressat malament si tu has interpretat que a mi m’ha ferit personalment. Sóc una persona que sempre he defensat els drets de treballadors i jo mateixa els exercesc , el que volia dir , és que no estic d’acord amb el teu article???? Conclusió????? … digue-li el que trobis més bé. Ja que jo com a treballadora he viscut moltes vegades ( i en cap moment he dit que tu ho facis) i he patit el que fan altres companys de tocar-se ,el que diuen amb bon mallorqui , els arenys i trob que no tots els treballadors (i parlo amb general a nivell públic i privat ) tenen una bona ètica de fer feina , he viscut com a companys ( ho diré així ,ja que jo em som un) si poden fer el menor feina possible i escaquejar-se , ho fan. I el que volia dir , és que trobava a faltar aquesta reflexió al teu article??? conclusió???? . Pens , Jaume que no tots els treballadors ( i jo en som un) siguin bons i les empreses o els empresaris els dolents.
By Jaume Julia on Aug 31, 2009 | Reply
Be, ja que tenc una mica de temps abans de berenar m’explicare una mica en relacio al teu primer misatge>
el que jo veig és que molts treballadors no tenen un complexe d’inferioritat com tu dius sinó ans el contrari
Jo en cap moment he dit que els treballadors tenguin complexos d’inferioritat, ni molt manco.
el teu escrit l’inspira una persona que vol cobrar molt i fer poca feina
Aquesta frase es ofensiva, es evident, igual que l’inici insinuant que el que relat es una experiencia professional. Aquest es un lloc on tots podem expressar-nos amb correcio. Podem opinar coses diferents sense haver d’insultar a ningu.
Finalment dir-te que aquesta classificacio entre bons i dolents em sembla absurda, ni tots el treballadors o gestors son bons, ni tampoc dolents. Hi ha de tot, com per tot.
El que faig es un analisi sobre un comportament que s’esta donant i em sembla poc rendible per a l’empresa o administracio, res mes. Com a tal, pot estar equivocat, clar que si, tampoc soc un expert en la materia.
Pero ho faig ja que he vist durant molts d’anys com a gestionat mon pare una petita empresa i diria que es un bon exemple (cap dels seus treballadors se’n va anar a un altre lloc i t’assegur que feien feina). Si ofereixes, tambe pots exigir…
Au ido, que Beijing m’espera!!!!
PS: Jo tambe soc especialment critic amb la gent que abusa de les empreses i de l’administracio, igual que la que abusa de l’atur i altres prestacions socials ja que per culpa d’aquests els que realment la necessiten arribara un moment que no podran aprofitar-la, per desgracia