Bibliotecamallorquina

IV Congrés Nacional de Biblioteques (Punt i final)

La segona i tercera jornanda del Congrés ens varen deparar diferents experiències. El dematí tocava accessibilitat web i Didac Margaix (entre d’altres) ens va intentar convèncer de les marevelles del Facebook, sota la moderació de Jesús Tramullas, un personatge molt peculiar. D’aquest no es pot dir que sigui el típic professor universitari…

Però be, millor que jo tot això ho expliquen a Deakialli, per tant millor passo directament a les coses de poca rellevància. A més, vaig tenir un petit problema amb un extremer i vaig acabar al metge i dopat…

Del que més em preocupa, poques conclusions en podem treure, haurem d’esperar un temps a veure com van ses coses. La manca de privacitat, del maneig de les dades personals que realitzen algunes aplicacions i companyies, de la desaparició de la barrera entre feina i lleure, etc…

Comencem amb els detalls estúpids, però al cap i a la fi els que més queden en la memòria. El dematí vaig intentar connectar-me al Wifi que s’havia posat a disposició dels assistents. Magnífic, la contrassenya era personalitzada i havia de demanar-la. Això vaig fer amb un parell d’al·lotes (molt simpàtiques, per cert) que no sabien que respondre fins que finalment varen dir-me que el “senyor del Wifi” estava a una sala. Efectivament, aquest estava a la “Sala de Treball” atenent a unes quantes senyores, algunes ponents… Així, després de 15 minuts vaig aconseguir una clucada d’ull, que vaig entendre que significava que no tendria Wifi i ho vaig deixar per impossible.

A dins parlant d’Internet i Web social i jo sense poder connectar-me. No obstant, això no va impedir que disfrutàs de les exposicions dels ponents vascs, amb un caràcter típic d’aquelles terres i que m’encanta. Tanta sinceritat és d’agrair (com deia un company valencià, “mai havia sentit a un ponent dir dos cops joder en un congrés”)

El vespre, el millor del Congrés, un sopar de gala a l’Hotel Finisterre, de 5 Estrelles. Vàrem contar 5 piscines a la vora del mar, tot i que crec que ens deixàrem alguna. Que no es digui que els bibliotecaris no nedamen l’abundància :p. El millor de tot, la companyia. Us deixo alguns documents gràfics..

Finalment, el darrer dia les conclusions i l’espectacle d’una còmic anomenat Cándido i que va resultar ser un crack. Ningú es va moure de la cadira fins que va acabar l’espectacle. Un cop acabat, sempre ens quedarà la “memòria portàtil”, el llibre d’actes i els bons records d’un esdeveniment nou per a mi. Al proper que assisteixi, espero poder fer un millor reportatge, de moment les circumstàncies són les quesón i el resultat el que podeu veure…

PS: Com ja he dit, això no és un resum sinó un recull de sensacions personales