On són els límits?
July 9th, 2008 | by Jaume Julià |El concepte de biblioteca, parlàvem amb una prestigiosa bibliotecària (en realitat parlava ella, jo només intentava aprendre 
), s´està ampliant. I no em refereixo ara a les noves tecnologies sinó a la funció social d´aquesta.
La Biblioteca Pública és la biblioteca per excel·lència precissament per la funció social, per democratitzar la cultura posant-la a l´abast de tothom sense discriminació alguna (com diu el famós Manifest de l´UNESCO).
Ara be, on posam els límits d´una biblioteca pública tenint en compte que la difusió és només una de les seves finalitats? Què es pot fer a una biblioteca i què no es pot fer? On són els límits?
Aquest dubte em va sorgir quan vaig sentir que a Finlàndia hi havia unes sales que l´administració cedia a vídues per a què visquessin dins la biblioteca. Evidentment, això a Espanya a curt termini no succeirà, però és només un exemple per tal d´intentar esbrinar si hi ha límits o si realment qualsevol cosa és vàlida per a atreure gent als nostres antics espais de calma i solitud.
Les cadires et persegueixen, els préstec és realitzen mitjançant maquines, els portàtils substitueixen els clàssics apunts en paper, els contacontes estan per totes arreu , les presentacions i conferències són activitats habituals i el silenci escasseja al mateix temps que l´antiga sala a la que anomenàvem biblioteca es transforma.
Ara be, on acabarà aquest procés? Acabarem fent soparets -espero que no ja que això implicaria haver de treballar fins a mala hora-, jugant a la Play Station 7 o a truc amb begudes a sobre la taula? Anirem de festa a la biblioteca (Recordau que Sa Riera és una sala d´estudi, no una biblioteca 
)? Passarem de tenir una cultura de bar a una cultura de biblioteca?
Tot això i més d´aquí a uns anyets, potser no tants com pensam…
10 Responses to “On són els límits?”
By Cristina on Jul 9, 2008 | Reply
El concepte oci-cultura van lligats, i els límits són difosos…
By Jaume Julià on Jul 9, 2008 | Reply
Sí, clar. Em fa gràcia veure com algunes coses que abans estaven prohibidíssimes (i que ens semblava de sentit comú) avui en dia comencen a fomentar-se
By Toni Rubio on Jul 9, 2008 | Reply
Jo estic totalment d’acord en que s’acabi el regne del silenci a les biblioteques públiques, crec que no es necessari un ambient silenciós per a la majoria de coses que es fan allà, als únics que molesta són als estudiants, que no són usuaris naturals de la biblioteca. Amb això no vull dir que es faci renou per fer-ne, però sí el que sigui imprescindible o no es pugui evitar, per exemple si un senyor es mig sord i s’ha de parlar més alt amb ell, o si una dona entra amb el seu fill i es posa a plorar (el fill, clar), això ara mateix es un sacrilegi, i crec que aquests usuaris tenen el mateix dret que els altres.
En resum, fora silenci quan aquest impedeixi a un usuari fer ús de la biblioteca, i que es xerri, amb la màxima discreció possible, però tot el necessari per a fer ús de la mateixa, evidentment per a xerrar de futbol estan els bars.
Per altra banda, també em faria un poc de pena que es perdin les biblioteques com illes de tranquil.litat dins el renou de la ciutat, això també té el seu encant. També depèn de la part o del tipus de biblioteca del que xerrem, per exemple, les sales per a investigadors sempre estaran en silenci per que és un lloc on es requereix concentració i els documents no es té més remei que consultar-los in situ.
By Toni Rubio on Jul 9, 2008 | Reply
Els límits en l’ús com bé diu na Cristina son difusos, ja hi ha bars biblioteca i biblioteques amb cafeteria. A Mallorca tenim la llibreria Literanta, a on et pots prendre un cafè. Jo penso que tot el que tingui a veure amb la cultura (i no amb l’oci pur i dur, com seria la playstation, si no es fa servir d’una manera educativa), ha de tenir cabuda a la biblioteca.
Això si, el tema de les vídues ja em sembla massa fort. Bé, almenys si no et tornen els llibres ja saps a on les has d’anar a cercar. M’imagino el sust que es duria un usuari si veu passar per un passadis a una senyora en bata i fent-se netes ses dents
.
En tot cas, tant de bo ens poguéssim plantejar a Mallorca si estam arribant als límits d’ús de les biblioteques, perquè això significaria que hem arribat a un nivell d’evolució del que encara estam molt lluny.
By Jaume Julià on Jul 9, 2008 | Reply
La qüestió Toni és que a alguns països no només es realitzen activitats relacionades amb la cultura sinó amb una vessant més social, com per exemple revisions metges.
By Toni Rubio on Jul 9, 2008 | Reply
Que dius?, esto se esta yendo de madre, ara que així com va la seguretat social…
By Cristina on Jul 9, 2008 | Reply
com per exemple revisions metges.
Aixo ho vaig llegir als diaris, però que es feia als súpers. També a la biblioooo???!!!! caram, Jaume, en volem posts a frikitecaris del tema…
By Jaume on Jul 10, 2008 | Reply
És que als països baixos són més innovadors que nosaltres, potser massa i tot, jaja.
By gamoia on Jul 10, 2008 | Reply
No sé pas on seran els límits. Els canvis són molt grans i imparables. Val més adaptar-s’hi. Intentar delimitar zones perquè uns usuaris no molestin als altres, si el local ho permet i, apa, a incorporar noves habilitats!
By Jaume on Jul 11, 2008 | Reply
Sí, esperarem impacients aquestes novetats… A partir d´ara les biblioplatges amb servei de cafeteria!!! Veuràs com el nombre d´usuaris augmenta exponencialment