Precarietat laboral
June 13th, 2008 | by Jaume Julià |Darrerament el mercat laboral em preocupa, més del que ja de per sí hauria de fer-ho. Les ofertes que apareixen em semblen denigrants, en molts casos ni arriben als 900€ bruts al mes per a tasques per les quals es requereix una Diplomatura o Llicenciatura.
Només heu d´anar a les categories i clickar damunt la que posa feina i veure un recull de les ofertes aquí publicades. O simplement, dins la primer pàgina del bloc davallau una mica i us trobareu amb el maravellós món de la Biblioteconomia i Documentació. Una altra opció és visitar Infojobs i fer la cerca per documentalista
Fa unes setmanes vaig estar a Barcelona amb els companys i amics de Frikitecaris i em confirmaren que allà les coses no estan millor. Cansats molts d´elles de treballar per poc doblers amb uns horaris indigeribles, que inclouen dissabtes i diumenges en molts casos.
Mentrestant cada dia surten concursos de gestió de biblioteques que en ocasions guanyen empreses de dubtosos interesos i funcionament.
El problema no és exclussiu de la nostra professió, és una crisi global a la qual li veig una difícil i traumàtica solució. Espero equivocar-me, pel be de tots…
PS: Aquest editorial ha sortit de la indignació que em provoca llegir segons quina classe de coses i veure com està el món!!! Us recomano l´article del Documentalista Enredado
8 Responses to “Precarietat laboral”
By Toni Rubio on Jun 14, 2008 | Reply
A jo una de les coses que més en sorprèn és que per a llocs d’auxiliar es demani moltes vegades titulació de biblioteconomia. Aquest nivell d’exigència a nivells més baixos no contrasta després amb la situació laboral dels tècnics, que és la que tu comentes.
De totes maneres, no ens enganyem, també crec que aquesta “precarietat” laboral es correspon amb el nivell de valoració social d’aquesta professió, i al nivell de responsabilitat i estrès, que no són el de professions com la de metge, advocat o mestre (aquesta darrera també bastant precària).
Tal i com estan avui dia les coses, fer feina de bibliotecari es tenir una molt bona qualitat de vida, es un món professional gens agressiu, no te d’amunt aquesta pressió comercial regnant en la majoria del món professional, ni tampoc la pressió psicològica o emocional d’altres professions socials. Encara que, amb això si estic totalment d’acord, el sou no es correspongui gens ni mica amb el nivell d’estudis i de capacitat professional.
En quant al tema de la subcontractació d’algunes biblioteques, crec que té les seves coses positives i negatives. Per al tema d’estatus professional no crec que sigui del tot dolent, lleva places de funcionariat per posar-les dins de l’àmbit privat, que dona majors oportunitats de feina, i es més fàcil demostrar vàlua professional amb un currículum i una entrevista personal que a un concurs o una oposició. Encara que el sou i la precarietat segueixin essent les mateixes.
Siempre nos quedará la administración, o no : (
By Cristina on Jun 16, 2008 | Reply
Deu ser que en Toni i jo vivim en móns diferents…
Avui en dia als polítics i mitjans de comunicació se’ls omple la boca parlant de mileuristes, però qui carai és mileurista? com diu en Jaume, només cal anar a infojobs i fer una ullada…sous de 12000-14000 euros anuals és la mitjana. I això es dóna a tots els camps i no té res a veure amb la valoració social de la professió. PArleu amb metges o amb advocats i a veure què us expliquen, jo per aquí tinc uns quants i el seu sou és en molts casos més baix que el meu. I tu, Toni, que et mous en aquest camp, també n’hauries de ser conscient.
I sobre la qualitat de vida dels bibliotecaris gairebé em moro de rialles. Que no és el mateix estar en una biblioteca d’empresa que en una pública tractant tot el dia amb la gent (que és molt dur i crema molt) o en una escolar (explica’ns la teva ex-qualitat de vida, Jaume…)
En fi, deu ser això, que jo visc en un món paral.lel al d’en Toni.
By Toni Rubio on Jun 16, 2008 | Reply
Hola Cristina,
Segueixo pensant que la valoració social i professional dels bibliotecaris te molt a veure amb el seu sou, encara que en aquests moments es veritat que es més un problema global i que afecta a més professions. Crec que molt ha de canviar el concepte perquè un bibliotecari o documentalista pugui exigir un augment de sou basant-se en la importància de la seva feina, i es això al que hem refereixo.
Ja se que hi ha molts advocats que també estan en situació precària, però no crec que sigui la majoria ni fins hi tot la mitjana.
En quant a la qualitat de vida també pens que augantar segons quina gent a una pública o aguantar nins a la escolar (els mestres també els han d’aguantar i a més els han d’ensenyar i avaluar), encara que pot ser agobiant. Amb tots els respectes, crec que no te res a veure a tractar cada dia amb delinqüents, fer feina a urgències d’un hospital, o estar al càrreg d’al·lots conflictius amb problemes psicològics i dones maltractades.
Son aquestes professions les que encapcelen les llistes de estrés i depressió i no pas la de bibliotecari. I això és el que vull dir amb que els bibliotecaris no tenen la pressió emocional d’altres, encara que sé que no és un camí de roses, però cap professió ho és.
No crec que sigui per morir-se de rialles, no tenir aquests problemes, no haber de fer feines feixugues, no tenir cap jefe que t’exigeixi constantment vendre, captar clients o uns objetius, que la vida d’altres no depengui de tú, no tenir una professió a la que si no fas feina no cobres. A això jo li dic qualitat de vida, i sé de que xerro perquè jo no he fet la feina que faig ara tota la vida.
By Cristina on Jun 16, 2008 | Reply
Evidentment que no salvem vides, i ens podem considerar afortunats de no haver d’aguantar segons què, però d’aquí a qualitat de vida hi ha un bon tros. Qualitat de vida és poder viure decentment, amb un sostre i menjar a taula, no demano luxes, cosa que ni uns ni altres podem fer.
Independentment de què per desgràcia hi ha uns col.lectius mal valorats, mal tractats i mal pagats, perquè no cal anar a treballar amb delinqüents, ni ser metge, ni ser advocat; molt pitjor és ser miner o collir fruita: acostumen a ser col.lectius molt més marginats, oblidats per tothom, que els que menciones, que al capdavall tenen certa “relevància” social amb cert prestigi.
I nosaltres estem al mig, a un molt còmode mig, però si et mires l’escala amunt i avall, la realitat social és que nosaltres (les professions del mig) estem mal pagats i les d’avall estan explotats. Les de dalt, hi ha de tot.
By Jaume Julià on Jun 16, 2008 | Reply
Jo crec que la precarietat laboral és generalitzada, per desgràcia. Anem malament i ha de venir una crisi molt forta per a normalitzar el món.
Això no lleva que els bibliotecaris no sapiguem vendre la nostra feina. La majoria de les feines que anomenau es consideren necessàries per a una societat, en canvi per a molta gent les biblioteques sobren. (i nosaltres amb elles)
Salutacions
By Grafialuz on Jun 27, 2008 | Reply
Quanta veritat junta. No ho se si és generalitzat. Jo crec que sí però on treballo ara els periodistes, documentalistes i publicistes cobrem igual i mentre ells ho consideren un sou decent jo ho considero un sueldazo comparat amb el que hi ha. I és que vas a Infojobs i veus que et demanen la llicenciatura en documentació, dos anys d’experiència mínim, l’anglès… i un sou de 15.000 bruts. Senyors, el meu germà treballant de mosso de magatzem amb 19 anys, sense estudis i sense experiència guanya més. Està clar que la feina és diferent i segons el sociòleg Manuel Castells els estudis és una inversió que es recull amb el pas dels anys. Jo considero que en el nostre sector els sous són massa baixos i les diferències amb l’àmbit públic són massa grans. De quan en quan van sortint ofertes bones però estan contades. En fi: és el que hi ha, de moment. Jo crec que amb el temps la feina es revaloritzarà sobretot en la seva vessant ternològica. Salutacions!
By Jaume Julià on Jun 27, 2008 | Reply
Hola Grafialuz,
desconeixia l´existència del teu bloc. Darrerament no tenc massa temps per a xafardejar per la xarxa, m´hi hauré de tornar a posar
Ara t´enllaço i quan pugui m´hi passo per veure una mica el bloc
Salutacions
By Sofía Möller on Aug 29, 2008 | Reply
Opino el mateix. És molt difícil fer-se un (bon) racó en el món laboral i que es vegi recompensat econòmicament.
Salutacions et felicito pel blog!