Bibliotecamallorquina

Entrevista a Margalida Plomer de Victòria Vives

Es diu Margalida i és bibliotecària mallorquina i també amb iniciativa. Com a bibliotecari i documentalista, coneix al detall els quefers del bibliotecari públic, no de bades ha realitzat al llarg de la seva carrera totes les funcions possibles, des d’estudiant en pràctiques i becari, passant per auxiliar i tècnic, fins al dia d’avui en que és la directora-gerent de la Biblioteca Can Torró.

Na Marga un bon dia va dir: 

-         Me’n vaig.

-         I a on? – Demanaren els companys?

-         A Àfrica!.

-         I ara? Què t’ha agafat? No se, alguns companys han sabut dels meus viatges solidaris relacionats amb biblioteques a Sudamérica, i m’han demanat si voldria anar a Guinea, i jo em vaig dir…. per què no!!!!!!!!!!!!

Aquí ens conta el per què d’aquesta experiència i el còm li ha anat per allà?.

-         Marga qué fa un bibliotecari a l’Africa? Viure, escoltar i aprendre. Be això és el que ha de fer quelcom que arribi a Àfrica, no podem arribar a un pais tan desconegut per nosaltres i voler imposar-nos o intentar entendre la seva cultura amb la nostra mentalitat i costums. Cal tenir els sentits ben oberts, aprendre la seva realitat i després ja podrem anar desenvolupant qualque cosa.

Professionalment et diré que vaig fer un curs d’iniciació a biblioteconomia, diverses reunions amb responsables polítics i culturals, i si quedava temps… qualque conta contes amb nins.

-         No és el primer cop que vas de voluntària a països llunyans, que et fa repetir? No, vaig anar a Paraguai i a Guatemala. És difícil explicar perquè repetir, són sensacions, experiències, les ganes d’aprendre, la voluntat de posar el meu granet d’arena i difondre el concepte que informació porta coneixement, i coneixement porta poder.

-         Què aporta un voluntari al país d’acollida i què reb?. Malgrat no ho sembli, rebs molt més del que aportes. És un cúmul d’emocions que uns cop et fan valorar el que tens, i altres t’ensenyen, però sempre sofrieses un creixement personal.

Aportar? És difícil saber-ho, quan fas un viatge d’aquest tipus tens clar que facis el que facis, ho faras el millor que puguis, després saber elq ue ha rrelat… depen moltes vegades de les institucions, de la disponiblitat dels receptors, etc. El que és segur que no podem anar amb la convicció d’arreglar el món. Si és així acabarem decebuts i amb sensació de impotencia. Perque això no passi, has de creure fermament el que fas, sabent que el procès de canvi no depen sols d’una persona, és necesiten moltes més coses. Això si, sempre amb la il.lusió del primer dia.

-         Recomanes l’experiència?. I tant!!!!!!! Sempre i quan es tengui clar que no fas un viatge de plaer, que el prioritari és la gent i la tasca que un va a desenvolupar.

-         Quin perfil ha de tenir un voluntari. Il.lusió, adaptabilitat, saber escoltar, ganes d’aprendre. És com qualsevol altre tasca, que quan un és vocacional o creu amb el que fa, es nota en el resultat.

-         Deus recordar anècdotes entranyables…: Si, moltes!!!! Quan un home de Guinea amb lepra es posà a plorar perque jo li havia donat la ma sens por ni rebuig al contagi. La convivencia amb mormons, evangelistes, catòlics afèrrims… Són moltes les experiències que recordes, però algunes són difícils de transmetre.

-         I de terribles…. El més dur fou topar amb els militars i la dictadura a Guinea. Veure com dos soldats tracten de rata al xofer que em portava, i el van tenir mitja hora assegut sobre l’asfalt i encanonat per dos fusells… i tu no pots fer res… són ferides que costa esborrar de la memoria.

-         Amb què et quedes de tot el que has viscut?. Amb la gent, sens dubte! La simpatia, l’acollida, el que t’ensenyen, en que sigui de manera involuntaria, compensa tot el que puguis viure.

-         També aprens a descobrir les bones associacions i les ONGs encobertes, a veure com hi ha gent que es deixa la pell per ajudar una mica, i altres com es fan experts en malversament de fons.

-          

-         I la pròxima aventura on?. Qui sap. Quan vaig fer el primer (que per mi  ja era un regal) creia que per motius professionals no podria tornar a viatjar de manera solidaria… i ja van tres. Ja vos contaré si puc repetir l’experiència.

-         Gràcies pel teu temps. Gràcies a vosaltres