Salutacions!

Es evident que tenim diferents punts de vista, jo si que veig diferència entre centres de documentació i biblioteques, hi ha centres de documentació que tenen llibres, però no els tenen de cara al públic, només com a informació de suport a una entitat determinada, com podria ser per exemple un gran bufet d’advocats, en aquest cas, no es faria molta de la feina bibliotecària, no tindrien un OPAC, es faria indexació i catalogació però no cara a l’usuari, i la persona o persones que hi farien feina no serien bibliotecaris.

Estic d’acord amb tu, que a un nivell superior tots els professionals del sector s’els pot anomenar com a gestors de la informació o del coneixement, es un concepte que m’agrada molt, això s’ha de tenir molt en compte, sobretot a l’hora de xerrar dels bibliotecaris, per anar eliminant vells tòpics negatius dels que jo també estic en contra. Però aprofundint un poc més, crec que es necessària aquesta diferenciació, tal com avui en dia es fa tant a nivell acadèmic com professional.

Vull que et quedi clar que jo tampoc som una persona que li agradin les generalitzacions, però crec que son necessàries, com també crec que un ha de ser lo suficientment flexible per saber sortir dels seus esquemes, si no, no serveixen per a res. Jo tampoc hem considero una persona que encaixí dins tòpics, i també faig de tot tipus de tasques a la meva feina, per això si hem demanessin no sabria si definir la meva tasca com de documentació o de biblioteconomia, però això el meu cas o el teu, però hi ha casos diferents i s’ha de tenir un punt de vista ampli.

En fi, entenc la teva postura i la respecto, tampoc es tracta de discutir dos punts de vista diferents perquè si no, no acabaríem mai i l’ompliríem a en Jaume el blog de comentaris jeje, crec que ja son suficients per a un sol post.

Només una darrera cosa Cristina, has dit que feies feina a una biblioteca especialitzada en dret, et puc demanar a on? Es que jo faig feina a la biblioteca del Col•legi d’Advocats de Balears i m’agradaria saber-ho, evidentment si no tens cap inconvenient.

Salutacions a tu també.

Aquí de nou entrem en distingir bibliotecari i documentalista, diferenciació que jo ja he comentat que no estic d’acord. Deies abans que un centre de documentació és diferent d’una biblioteca, i no ho veig clar. Això per un costat, i per altre, de nou insistim o donem per suposat que la tasca d’un bibliotecari serà majoritàriament d’un tipus o altre (catalogació, informació bibliogràfica, etc.). Això es pot donar a biblioteques públiques o grans on es divideixen les tasques, però les biblioteques mitjanes, com és el meu cas, especialitzada en dret, la meva feina és global: cerca d’informació, catalogació, formació d’usuaris, atenció al públic…tot ho fa una mateixa persona, jo. Per això trobo que establir què m’agrada o em motiva en funció del que faig, no s’ajusta a la realitat.
No entro en el camps del tòpics, que per mi no són més que generalitzacions. Entenc que la gent de fora o els nouvinguts els puguin tenir, però els que ens hi dediquem no entenc com els poden mantenir. Tampoc acabo de veure què té el sentit comú quan de vegades la vida et porta per camins totalment inesperats.

Salutacions!

Quan jo hem refereixo a fer primer una especialització, només es una manera de parlar i evidentment crec que s’ha de tenir uns bons fonaments per a especialitzar-se a qualsevol mena d’estudis, cosa suposo que ja fas als primers anys de la diplomatura de biblioteconomia per exemple. El que jo vull dir es que l’actual pla d’estudis està ja plantejat així. No seria especialitzar-se primer, triar biblioteconomia, periodisme o filosofia i després fer documentació? No crec que sigui començar la casa per la teulada si considerem la Documentació com un complement per a moltes disciplines, donada la gran quantitat d’informació que es produeix a tots els àmbits. Jo crec que el sistema esta així perquè es planteja la documentació com una matèria comuna en la que moltes professions han de tenir coneixements i que per tant que s’ha de fer després de la primera tria d’estudis. Tu mateix Jaume, hauries d’haver fet una carrera nova per ser documentalista si no estigués plantejat així. Crec molt en la especialització de cara al futur del món de la informació i fent una carrera de documentalista pur això no es fomentaria.

En quant al tema de la personalitat dels professionals de la informació, potser si que son tòpics el que dic, però el fet ser-ho, per a jo no els hi lleva valor, penso que els tòpics son així per qualque cosa, es clar que al igual que passa amb els prejudicis, no se pot anar pel món fent-los servir com a única veritat, però estan molt bé per a tenir-los d’esquema per després aprofundir, en aquest cas, a la personalitat i les motivacions de cadascú.

La biblioteconomia mateixa com a ciència ha estudiat les qualitats professionals que ha de tenir un bibliotecari, i encara que això sigui teoria pura que cal adaptar a la pràctica, crec que s’ha de tenir en compte i no ridiculitzar-la pel fet de que puguin semblar tòpics, els tòpics s’han d’analitzar, no s’han de ridiculitzar. Es clar que no son una llei i que cada cas te els seus matisos, per això parlava de dues tendències, jo mateix m’he trobat persones que professionalment s’ajustaven més a una i més a una altra.

Si ens fiquem dins el tema personal, es clar que hi haurà una gran diversitat de motivacions, però quan jo xerro de tendències de caràcter, estic xerrant del rol purament professional. Segurament a tu Cristina, si fas feina a una biblioteca, t’agradarà més la feina cara al públic que a una persona que fa feina exclusivament al servei de catalogació de la universitat, no son tòpics, es sentit comú.