Confiança

May 8th, 2007 | by Jaume Julià |

Fa uns dies vaig llegir un editorial de Gamoia referent a la confiança que penso no podria ser més encertat. Molts cops els bibliotecaris som com guardes que custodiam el material com si fós nostre, afegint restriccions, quan en realitat el que molts cops deixam té un valor limitat.

A més sentim un respecte profund per les nostres normes i estàndards, oblidant el sentit d´aquests/es i el per què de la seva creació. Basta veure la quantitat d´informació duplicada en format MARC cosa que posa els pels de punta a qualsevol informàtic, per exemple.

El terme confiança m´agrada (com diria Michel Moore a Bowling for Columbine) perquè com a mínim exigeix la intervenció activa dels usuaris en el cas que estam tractant.

Com tampoc pretenc reproduir el post original us recomano que li doneu un cop d´ull i opineu allà mateix. L´article neix després d´una ràpida lectura d´un missatge de la llista Bibcat en el qual s´informava d´un nou servei per a estudiants, el préstec d´ordinadors portàtils.

Això em va sorprendre per la qual cosa vaig decidir consultar la web de la biblioteca en qüestió, la de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Però xafardejant una mica per la xarxa he pogut constatar que no és l´única biblioteca catalana que ofereix aquest servei!!!.

Em sembla una decissió molt encertada i bona manera de començar a demostrar la confiança de la que parlava abans. Creieu que això és possible a Balears? coneixeu d´alguna biblioteca que ofereixi quelcom semblant?

  1. 14 Responses to “Confiança”

  2. By Toni Rubio on May 8, 2007 | Reply

    La veritat es que com a concepte, el de confiança m’agrada molt, i sempre he pensat que la vertadera confiança consisteix en donar un primer pas sense saber realment si l’altre et respondrà. Moltes vegades he parlat de lo bonic que es que a Amsterdam hi hagi bicicletes “publiques” que la gent deixa als carrers quan ja no les necessita perquè una altra persona les faci servir, però la resposta que obtens es quasi sempre la mateixa: “això aquí no funcionaria”.

    Realment no se si això funcionaria o no, com no ho se amb el tema de préstec d’ordenadors portàtils, suposo que caldria primer experimentar abans de dir que no. A priori jo crec que la confiança en els usuaris funcionaria, però tindria un cost econòmic. Amb els llibres passa justament això, confiem en que l’usuari ens tornarà el llibre, encara que baix l’amenaça de suprimir aquesta mateixa confiança, però crec que quan un fa un préstec el primer que pensa es que aquell llibre el tornaran i no lo contrari.

    Aquesta confiança funciona, perquè la majoria dels usuaris el tornen, però n’he vist d’altres que s’han estimat més no poder fer servir més el servei per tal de no tornar un llibre o no admetre que l’han perdut per no pagar-ho (poc intel•ligentment), i aquest es el cost econòmic que hem referia, totes les biblioteques tenen uns costos de material desaparegut o fet malbé. Per això crec que el tema del préstec d’ordinadors funcionaria, però tindria un cost molt alt només admissible per a biblioteques amb molts recursos. No es lo mateix que desaparegui un llibre de cada 100 que un ordinador de cada 10 o de cada 20.

    No se, com a mínim el veig un tema complex, quines responsabilitats es poden exigir per un préstec d’un material que val 700 euros mínim?, i sobretot. Quin seria el cànon a pagar pel préstec d’un ordinador? Haurien les biblioteques de pagar el cànon industrial i el de préstec junts? jeje. Salutacions.

  3. By Toni Rubio on May 8, 2007 | Reply

    Per cert, he vist que a la UIB ja ho fan aquest tipus de préstec, es presten els ordinadors durant dues hores i no es poden treure de la biblioteca, home, confiança el que es diu confiança…

  4. By Jaume Julià on May 8, 2007 | Reply

    Hola Toni,
    sí, és evident que el cost, tant econòmic com d´esforç és molt major. A més els riscs augmentarien exponencialment.
    No obstant ens queixam que els usuaris no venen a les biblioteques sense pensar que potser és el nostre estatisme la principal causa d´això.
    Crec que hem de pensar que som una empresa i que el nombre de clients determinarà la nostra supervivència.
    S´han de cercar alternatives a la simple custòdia i préstec de monografies i aquest és només un exemple.
    Per altra banda, suposo que la biblioteca s´ha assegurat de tenir mecanismes suficients per a evitar els robatoris. Evidentment dins el context d´una universitat això és més fàcil.
    Quant als drets d´autor, no veig que s´hagi de pagar cap cànon perquè és un cas totalment diferent al dels llibres. L´ordinador és un be tangible que només pot emprar una persona a cada moment. En canvi un llibre té gran part intangible, un cop llegit perd un alt percentatge de la seva utilitat. És a dir, és com aquestes càmares d´emprar i tirar… (això és només una analogia, evidentment aquesta afirmació té molts matissos).
    Si per llogar un cotxe no es paga cap cànon perquè s´hauria de pagar per a un ordinador? (a Iwetel es va parlar d´aquest tema)
    Evidentment el mercantilisme governa el món i potser ens farien pagar també, tot i ser totalment injust. (com s´ha vist en molts casos)

  5. By Jaume Julià on May 8, 2007 | Reply

    he vist que a la UIB ja ho fan aquest tipus de préstec, es presten els ordinadors durant dues hores i no es poden treure de la biblioteca, home, confiança el que es diu confiança…
    Be, tot és començar… no obstant, veig que no li han fet gaire promoció!!! Potser el nombre d´ordinadors encara és molt limitat
    Salutacions

  6. By Cristina López on May 8, 2007 | Reply

    Per molt que ens agradès, la biblioteca no és una empresa: no dóna beneficis (tangibles)…Home, deixar portàtils en préstec és una gran idea, però no sé si nosaltres som els adequats per portar-ho a terme. En les universitats acostuma a haver laboratoris d’informàtica que són els que haurien de prestar, més aviat, penso jo, aquest tipus de material. Això quant a les universitats, en el cas de públiques i altres potser seria diferent, però precisament són aquestes primeres les que donen el servei.
    No ho dic per una qüestió de confiança, sinó per no diversificar esforços.

  7. By Toni Rubio on May 8, 2007 | Reply

    Estic totalment d’acord amb tu en que el pitjor que pot fer una biblioteca és quedar-se estàtica davant la manca d’usuaris, també comparteixo amb tu que cada vegada és més necessari tenir una visió mercantilista de les biblioteques així com l’aplicació del “marketing bibliotecari” un tema que m’agrada molt.

    Dins d’aquest principi, la meva “critica”, la veritat es que va dirigida no tant al cost econòmic d’aquesta iniciativa com al cost d’esforç i dedicació que tu també menciones, crec que de vegades es deixen de banda àmbits per jo més importants com el tema de difusió i tractament de la informació o la formació d’usuaris. Jo faig feina a una biblioteca especialitzada i trob que és més important estar quinze minuts més catalogant un llibre per triar bé els descriptors i no hi hagi errades al catàleg o fer un buidatge dels articles de les revistes (prioritats que no difereixen molt de les de una biblioteca universitària) que donar portàtils en préstec, sobretot si amb els fixos ja dones un bon servei. De vegades no val la pena haver de sancionar a qualcú amb un més o un any fora utilitzar el servei per no haver tornat l’aparell a temps, estar pendent de si el roben o el fan malbé i molt menys haver de fer-li pagar mil euros o arribar fins i tot a la via judicial.

    En resum, que els recursos de dedicació i personal també son limitats (quasi més que els econòmics, sobretot a biblioteques com les universitàries) i lo més important és saber triar cap a on dirigir aquest recursos, encara que es veritat que a moltes biblioteques no els dirigeixen cap enlloc.

  8. By Jaume Julià on May 8, 2007 | Reply

    Quan parlo de tractar la biblioteca com a una empresa em refereixo a utilitzar tècniques empresarials per a millorar els serveis (des de la difusió fins a l´organització)
    Jo també estic d´acord que potser hi ha pràctiques més eficient o útils per a fomentar l´ús de les biblioteques, però aquesta no me l´esperava i volia esmentar-la
    Hi ha un article molt interessant que eren propostes per a Biblioteques Públiques que em va encantar. tot d´una que pugui adjunto l´enllaç
    Salutacions

  9. By álvaro on May 8, 2007 | Reply

    En la Facultad de Biblioteconomía Universidad de Granada el préstamo de portátiles funciona en algunas bibliotecas desde hace unos cuantos años. No sé si es la biblio la que debería dar este servicio, pero lo cierto es que (cuando yo lo usaba) era algo muy demandado (y que no le hacía mucha gracia a los bibliotecarios).

    Creo que ahora (que tener un portátil es algo muy generalizado)no tiene mucho sentido dar este nuevo servicio. Quizá sería más útil habilitar más aulas de informática para el que lo necesitara, con un cierto control.

    No había nada más triste que necesitar un portátil cuando estaban todos ocupados, y ver el uso no académico que le daban muchos alumnos que lo habían solicitado antes que tú.

  10. By Jaume Julià on May 8, 2007 | Reply

    Sí, pero quizás haya gente que necesite el portátil y utilizar el fondo de la biblioteca al mismo tiempo, digo yo.
    De todas formas, creo que son mayoría los que creen poco útil este servicio. Esta tarde me iré a la universidad y probaré a ver si funciona….
    Saludos

  11. By bibliogirl on May 8, 2007 | Reply

    Jo ho trobo bona idea. A la UB també ho fan, no he provat mai el servei, però crec que la intenció és bona. Hi ha força gent que no disposa de portàtil i que els hi pot ser útil

    Hi ha un article molt interessant que eren propostes per a Biblioteques Públiques que em va encantar

    Et refereixes al de l’últim BiD? (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=17fenol1.htm) L’idea número 15 és la que fa referència als portàtils

  12. By Jaume Julià on May 9, 2007 | Reply

    Sí, aquest.
    Moltes gràcies per la direcció…
    Salutacions

  13. By maria antònia on May 9, 2007 | Reply

    Uf al.lots! si axiò de prestar és molt complicat, si hi ha públiques on ni tan sols sels presta als al.lots una borradora quan fan la tarea, perquè si un en demana t’ho demanen tots.
    De totes maneres, com sempre, el que es necesari es determinar quines biblioteques. A la pública ho veig complicat (per començar per manca de pressupost; bé sí hi poden haver patrocinadors,ara que ho pens), més que res per el control que això suposa perque són materials molt cars. Trob que el servei d’internet-ofimàtica fixo, és suficient, a les publiques. El préstec de portàtils ho veig molt bé a la universitària, a la especializada, al centre de documentació. Ara sí, si volem fer un servei d’impacte (molt al estil marketing), sí, prestem també mòbils i agendes, etc.

  14. By la mateixa maria antònia on May 9, 2007 | Reply

    Ja, he amollat l’altre comentari sense repasar-ho i quina quantitat d’errors d’ortografia. Perdoneu, però si respaso no l’envio.

  15. By gamoia on May 9, 2007 | Reply

    Per la meva experiència en una universitària es tracta d’un servei força apreciat pels usuaris. Té el valor afegit respecte dels ordinadors fixos de no limitar-los-en l’ús a un espai concret.
    El que resulta imprescindible ara és facilitar connexió wi-fi i força endolls perquè cada cop vénen més amb el seu propi portàtil.

Post a Comment