SIDOC 2007 – Part I
February 17th, 2007 | by Jaume Julià |
El dimecres 14 de febrer començava el Simpòsium Internacional de Documentació Educativa. He de reconèixer que no sabia que em trobaria i més quan vaig poder comprovar que la gent relacionada amb educació era majoria envers els documentalistes. A més els meus temors augmentaren quan, després de la presentació a càrrec de les autoritat competents (frase feta), començà el Sr. Alejandro Tiana Ferrer, Secretari General d´Educació, la seva ponència
Aquesta versà sobre diversos aspectes relacionats amb polítiques educatives de la s´exposaren dues tesis interessants i a l´hora controvertides:
- És possible establir un sistema d´incentivació per al professorat?
- S´ha de concedir major llibertat a l´equip directiu de cada centre educatiu, amb el perills i possibilitats que això comporta.
Després d´un sorprenent i generós berenar “disfrutàrem” de la següent conferència, una taula redona -tot i que el moderador, Antoni Sans Martí, feu veure la condició de no circularitat 
d´aquesta- versava sobre les Bases de Dades d´Educació. Tot i la diversitat de projectes que mostraren (Eurydice, Perine -el qual no rebé les subvencions pertinents per manca de presupost de l´UE-, CREDI i CEDIE) els ponents coincidiren en la necessitat de compartir informació (evidentment a partir d´estàndards i protocols que permetin l´intercanvi).
La informació no té sentit si no s´utilitza, si no som capaços de difondre-la, aquest és el nou repte que es planteja. No serveix de res tenir grans BBDD si només les utilitzam nosaltres. A més si un altre fa el mateix el més adequat serà compartir esforços i resultats, cosa que sembla de sentit comú però no sempre s´acompleix.
L´horabaixa el tema fou una mica més pràctic i la Sr Mª Ángela Torres Verdugo ens il·lustrà sobre els aspectes clau a l´hora de dissenyar una Base de Dades. Val a dir que per a centres petits aquesta és una missió una mica complicada. Això sí, ara sabem que hi ha una eina gratuïta (SGBD) que es diu CDS/ISIS i que fou creada per l´UNESCO. A més permet l´intercanvi d´informació entre diferents Bases de Dades.
Finalment observàrem atònits com desenes de ponents divagaven a tota velocitat sobre els més diversos temes per tal de no sobrepassar els 10 minuts que “generosament” se´ls concedia.
Quan pensava que el tema no donva més de sí i que estava a una passa del coma profund per la quantitat d´informació engullida al llarg de tot el dia el Sr. Santos Urbina em feu tornà a la realitat.
Aquest mostrà un estudi de les Fonts d´Informació que els estudiants de Treball Social (sí, universitaris) utilitzen quotidianament i el resultat és trist. La major part dels estudiants no utilitzen Bases de Dades especialitzades i altres recursos acadèmics i es centren en el Google per a resoldre els seus treballs. No parle´m-ne d´estratègies de cerca amb operadors booleans, de proximitat,…
A més que els resultats que utilizen del Google són els que troben en la seva llengua vehicular, és a dir, Català i Castellà. Per altra banda les biblioteques perden molts usuaris, els estudiants en els seus dubtes primer consulten un amic, després un professor i finalment i com a opció més allunyada van a una biblioteca.
I això entronca justament amb el que es va dir al llarg del dia. De res serveix tenir grans Bases de Dades o mediateques replertes de materials si ningú les consulta..
10 Responses to “SIDOC 2007 – Part I”
By Jaume Julià on Feb 17, 2007 | Reply
Les actes del Congrés les penjaran a la web i les grabacions també. Ja us adjuntaré les direccions. (per altra banda disposo del CD de les actes per si algú té una necessitat imperiosa)
Haureu pogut observar l´impresionant mobilització de recursos i mitjans tècnics d´aquesta casa… quan pugui pujaré al Flicr totes les fotografies per als més xafarders…
By gamoia on Feb 18, 2007 | Reply
Fer-nos més visibles i estar allà on són els usuaris és el repte que tenim actualment els professionals BiD. De com el sapiguem resoldre depèn el nostre futur.
Cap usuari farà més passes que les estrictament necessàries per aconseguir uns resultats que consideri raonablement satisfactoris. I fa ben fet.
By Jaume Julià on Feb 19, 2007 | Reply
Sí, tens tota sa raó. Tots ho fem, tenim un dubte consultam la Wikipedia, volem fer un treball i cercam per la xarxa fins que trobam quelcom adhient (Rincón del Vago inclòs).
A més el fet que la majoria de Bases de Dades especialitzades siguen referencials o de pagament afavoreix aquest comportament. De la mateixa manera que les poques exigències de bona part del professorat (absència de bibliografies decents i de cites d´autors de prestigi)
Jo mateix ho faig i més quan fins i tot els professors et recomanen recursos de dubtosa professionalitat i prestigi (però de contingut útil, clar)
Salutacions
By Cristina López on Feb 19, 2007 | Reply
Totalment d’acord. Si no es sap veure la utilitat de les bases de dades i tothom qui més qui menys recorre a google i ni se’n recorda de la biblioteca, no anem bé…
By Jaume Julià on Feb 19, 2007 | Reply
Alguna intervenció apuntava que el google passaria a dirigir l´ensenyament substituint la tasca que fins ara feia l´estat.
Potser una mica exagerat però mirau fins a quin punt arriben les coses
By Sílvia Sastre on Feb 19, 2007 | Reply
Estic totalment d’acord amb gamoia. Ara tornam al tema de sempre, es tracta d’un problema de base, la manca d’una educació en l’ús de les fons d’informació i l’aprofitament dels recursos d’informació que ofereix o hauria d’oferir (si existís) la biblioteca escolar, per tal de que els futurs treballs de recerca a l’institut o l’universitat, es fonamentasin en una recerca exhustiva, però concreta i completa. Es va xerrar d’això al Simposi?
By Jaume Julià on Feb 19, 2007 | Reply
Sí, entre d´altres coses. Però després de sentir 15 o 20 ponències diàries els meus records són una mica sumaris de cada una d´elles.
De fet he incorporat tanta informació en tan poc temps que gairebé oblido on visc.
Salutacions
PS: Si vols les actes digues coses
PS2: Demà si puc penjaré les conclusions i el més interessant del segon dia
By Jaume Julià on Feb 19, 2007 | Reply
Se m´oblidava, aquest tema va ser presentat en una taula redona amb un temps total de 10 minuts, una locura (10 ponències en una hora i mitja i ninguna d´elles tenia res a veure amb les altres!!!)
By Cristina López on Feb 19, 2007 | Reply
10 ponències en una hora i mitja i ninguna d´elles tenia res a veure amb les altres!!!
I com va gestionar el teu cervell tanta informació?
No és per res, i sé que és una mica off-topic, però venint de part de -majoritàriament- docents, ja podien preveure que una persona només es pot concentrar una hora – hora i quart com a molt, i després l’atenció comença a divagar. Si el bombardeges a informació, encara pitjor…
By Jaume Julià on Feb 19, 2007 | Reply
I també podrien haver previst que explicar el funcionament de la web semàntica, de la compartició de continguts mitjançant xml o qualsevol altre ponència requereix d´una mica més de temps per a entendre alguna cosa…
Quant al meu cervell, uuff, no sé, anava i venia. A més algunes en castellà, altres en anglès i italià. I com que em feia mandra demanar auriculars de traducció simultània va ser com tornar a l´Escola Oficial d´Idiomes (dos simposis més i sóc capaç de donar classes de tres idiomes)